Molts ciutadans i ciutadanes han expressat la seva indignació per la decisió del Bisbat, contraria a la tradició i a l’esperit associatiu de la ciutat, fins al punt de posar en dubte la potestat del bisbe sobre l’ús del campanar. Bé, no seré jo qui qüestioni la propietat però posats a reflexionar: de qui són les esglésies, parròquies, catedrals i tot tipus de propietats de l’Església catòlica?
Si pensem en l’Església com una entitat jurídica, hem de creure que darrera hi ha uns socis o uns accionistes que ostenten el títol de propietaris dels bens immobiliaris. Aquests propietaris estaran doncs en el dret de decidir sobre l’ús de les seves propietats com la resta de ciutadans i ciutadanes, i d’igual forma que tothom estan subjectes al deure de tributar per llur patrimoni. Tots? Bé, tots no. Per què l’acumulació de bens i patrimoni més gran de l’Estat no paga impostos com la resta de mortals? L’acord de 1979 entre l’Estat espanyol i el Vaticà estableix l’exempció fiscal dels bens de l’Església catòlica i garanteix un generós finançament, aquest any suposa per a l’Església catòlica rebre més de 7.000 milions de les administracions públiques; una bona subvenció!
A Catalunya, durant els segles XIII-XVI l’Esglèsia estava exempta de pagar impostos i els pagesos es veien obligats a pagar el delme: un impost sobre el deu per cent dels productes de la terra destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos. Ben entrat el segle XXI i en un país que s’anomena laic les coses no han canviat gens. Actualment el delme s’aplica a la declaració de la renda, segons les dades els ingressos mitjançant l’assignació tributària per la recaptació provinent de la casella de la declaració de la renda corresponent a l’exercici 2009 van significar una recaptació de 250.000 euros; un altre bon pessic de diners! Són compatibles aquests ajuts amb l’actual crisi econòmica que afecta la gran majoria de famílies?
Tornant al tema de la propietat dels bens patrimonials de l’Església, em genera molts dubtes atorgar la propietat dels bens a una “empresa” que com hem vist es nodreix de les aportacions públiques, però que a més per poder mantenir en bon estat llur patrimoni immobiliari tornen a caure en la dependència de les aportacions i subvencions de les administracions públiques, és a dir, dels diners de tots i de totes. Em pregunto: quants diners dedica l’Estat a la restauració i manteniment del patrimoni arquitectònic en mans de l’Església catòlica? S’ha de sufragar el manteniment dels bens immobiliaris de titularitat “privada” amb l’esforç dels ciutadans i ciutadanes afectats per la crisi?
No s’acaba aquí. L’Església catòlica no defuig de generar ingressos mitjançant l’explotació del seu patrimoni, visites a catedrals i museus, o altres activitats econòmiques. L’exempció fiscal també s’aplica als beneficis generats per l’activitat purament empresarial, els quals estan exempts d’aplicar l’IVA; un negoci rodó!
Pregunta a l’aire: Paga IBI la nova seu episcopal? S’ha revaloritzat el cadastre de la parròquia al passar a catedral?
Cuando voy a visitar una Iglesia o Catedral, a la entrada me hacen pagar, dándome un papelito que dice "donativo", pero si no quiera hacer donativo no me dejan entrar, por lo tanto no hay donativo que valga. Si me diesen una entrada ¿que CIF pondrían?, ¿quien es el propietario?, la Iglesias ¿no es de todos?, si lo pido al pagar la entrada ¿me darían también el libro de reclamaciones obligatorio?. Siempre habrá "el listillo" que diga ... pues no vayas. Pues quiero ir a ver museos , monumentos (como las Iglesias o Catedrales)y mas si están subvencionados con mis impuestos. Ello no priva que TODOS deban cumplir la Ley.
ResponElimina