Jaume Solé bloc d´en Jaume Solé: Ara sóc regidor »

Subscriu-te al bloc

Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

0

Ara sóc regidor »

Em miro al mirall i res ha canviat, sóc la mateixa persona que ahir al matí. Em miro bé, memoritzo aquest moment, vull tenir present que quan acabi aquesta nova etapa seré el mateix. Són moltes les persones que m’han animat a emprendre aquest camí; no vull defraudar-les, ni a elles, ni a mi mateix.

És un orgull per a mi poder estar al servei de la ciutadania i de la meva ciutat. No ha estat fàcil prendre aquesta decisió, que implicarà dedicar més temps a la meva ciutat i menys a la família. Ho faig, això sí, amb molta il•lusió i respecte en la institució que simbolitza l’esperit de la democràcia de proximitat i diàleg entre ciutadania i els seus representants. Crec que la participació és un dret i també un deure i que cadascú de nosaltres ha de trobar el lloc des de on incidir en la societat i en el món que ens envolta.

Enrere queden els dies de la participació individual; què diferent es demanar o exigir, opinar o criticar, sent un mateix el que s’exposa en solitari, que fer-ho pensant en la gent a la qual hi representes. Les meves primeres passes van ser motivades per temes que m’afectaven de prop. Al cap de poc temps em sentia sensibilitzat pel meu entorn; el barri, els veïns i les veïnes, l’espai públic, els serveis, el transport, etc. Van ser els dies en què des de l’Associació de Veïns i Veïnes de les Grases varem treballar per millorar el barri.

A les eleccions municipals del 2007 vaig fer un pas important en la meva implicació amb la ciutat, quan em vaig presentar com a independent de la mà d’Àngel Merino a les llistes d’Iniciativa per Catalunya Verds.

Ara assumeixo les meves responsabilitats amb la gent de Sant Feliu i amb mi mateix. M’incorporo al costat dels companys i companyes d’Iniciativa; ells estan fent una molt bona feina per Sant Feliu i junts formem un equip que pensa i viu la ciutat. Perquè des de l’oposició també es treballa per a la ciutadania i perquè des de l’oposició també es construeix ciutat, volem un Sant Feliu més tolerant amb les persones, un Sant Feliu més solidari amb tothom, una ciutat socialment oberta i més participativa. Des del grup municipal d’Iniciativa es treballa per fer possible valors d’esquerres amb un diàleg permanent amb les entitats i la ciutadania.

La meva aportació és la meva forma de veure i viure la ciutat. La meva independència és la meva manera de prendre part en la política des d’una òptica diferent, perquè fer política també és preocupar-se de les petites coses, molts petits canvis sumen per assolir-ne de grans. Em preocupen les persones i els valors: la solidaritat, la pau, la igualtat de gènere, la no discriminació, el respecte pel medi ambient, l’educació pública i laica de qualitat, el dret a l’habitatge i l’accés a habitatge públic, fomentar l’esport a les escoles, la participació ciutadana en la vida social i política de la ciutat, el sentiment de què allò que és públic és de tots i totes i per a tothom.

En aquest intent per fer possible una ciutat més humana i respectuosa em venen al cap unes paraules del discurs de renúncia de l’Àngel Merino: “tinc més amics i amigues ara que quan vaig entrar”; sembla cosa fàcil però de ben segur que en política no ho és; si ho medito bé em sentiré satisfet en no perdre’n cap pel camí.

Per a mi ser regidor és una gran oportunitat per poder participar en la societat de manera activa, des de la proximitat, per poder canviar dinàmiques, per lluitar pels valors que, com a persona, et fan sentir bé i de treballar per millorar el benestar dels altres.

M’he fet la promesa de ser útil, si no he d’aportar res a la ciutat millor deixar el lloc a una altra persona. No puc prometre res del que faré, això sí, treballaré pensant en millorar la ciutat i la qualitat de vida dels qui hi vivim, la dels nostres fills i filles amb el compromís de no pensar només en el què jo faria o m’agradaria i posar el “nosaltres” per davant del “jo”.

No em vull desanimar pensant en què la desafectació política i la poca participació són símptomes de l’atonia general o en la desconfiança de la ciutadania vers als seus representants. En el meu primer dia com a regidor tot són esperances i il·lusions que vull encomanar als altres 20 regidors i regidores amb qui compartiré la gran sort de representar la ciutadania de la meva ciutat. Farem feina i de la feina en sortiran propostes atractives per aquesta ciutat que és la nostra. La ciutat no és només el lloc d’on som, o a on anem a dormir, a la ciutat ens fem com a persones, adquirim valors, eduquem als nostres fills, gaudim de les seves festes i tradicions i compartim el temps de lleure en passejar pels seus carrers i jardins.

Estan sobre la taula els reptes més decisius per al futur de la ciutat: el soterrament, l’arribada del metro i la prolongació del trambaix, l’aplicació de la Llei de Barris que ha de transformar els barris més castigats de la ciutat, etc. Estem decidint la ciutat dels propers 20 o 25 anys i jo hi vull aportar el meu granet de sorra.

Sóc conscient que no plou a gust de tothom i que molts no estaran satisfets amb la feina que faci, aquest és el risc que corre qualsevol persona pel fet de “fer coses”, és el joc de la democràcia i ja se sap “si ho has de fer millor, saps el que et toca”.

Aprofito aquesta ocasió per dedicar un pensament al record del meu avi i a tants altres avis i àvies, i moltes altres persones que per defensar els valors que representa aquesta institució van haver de lluitar per la llibertat i la defensa d’uns ideals i uns valors que jo avui em comprometo a respectar i defensar.

Gràcies a tots i totes i en especial a la meva família pel seu suport, paciència i comprensió; sense el vostre recolzament i empenta no hauria fet aquest pas, el primer d’un camí cap a l’horitzó del 2011 on ens hi trobarem tots i totes per valorar la feina feta.

Escrits relacionats: