Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

dilluns, 29 de setembre del 2014

Motxilles escolars mida industrial


Us heu preguntat alguna vegada si el vostre fill ha d’anar carregat amb una motxilla tan pesada? Les motxilles escolars arriben a triplicar el pes recomanat pels especialistes.

Pareu-vos un moment davant de la pila de llibres, llibretes, carpetes, material escolar i, no us deixeu l’ordinador portàtil; això si no coincideix amb educació física. Agafeu la bàscula i peseu la motxilla dels vostres fills. El pes de les motxilles dels escolars d’entre 10 i 15 anys és d’uns set quilos i mig, un pes exagerat que han de dur diàriament.

Metges i fisioterapeutes insisteixen que els nois i noies no haurien de carregar a la motxilla un pes que sobrepassi el 10% del seu propi pes. Vaig a la bàscula, la motxilla del meu fill de 12 anys pesa avui 8,1 quilos. El Miquel pesa 39,8 quilos, és a dir, que portarà a l’esquena el doble del que es recomana. Agafo la del meu fill de 16 anys, l’Adrià pesa 62,7 quilos i la motxilla avui pesa 10,6 quilos, quan segons els experts com a màxim n’hauria de portar sis i mig.

El Sistema Educatiu no aconsegueix posar fre a un problema que segons les dades de l'Organització Mèdica Collegial i de la Fundació Kovacs, a l’Estat espanyol s'estima que un 51% dels nens i un 69% de les nenes d’entre 13 i 15 anys han patit alguna vegada mal d'esquena. A més s’ha comprovat que tenir dolor a la infantesa afavoreix a què es desenvolupin patologies d’esquena i augmenta el perill de patir-lo de forma crònica al ser adults. Els experts insisteixen que cal buscar solucions per alleugerir el pes de les motxilles.

Una bona mesura és dotar als centres de taquilles o armaris perquè els estudiants puguin deixar els llibres que no faran servir a casa, però no tots els centres estan dotats per donar servei a tots els alumnes. Molt sovint l’excés de deures fa inútil l’ús de taquilles perquè els estudiants s’han d’emportar gairebé la totalitat dels llibres diàriament.

Si els llibres de text són la causa principal del sobrepès de les motxilles, una solució passa per obligar a les editorials a editar els llibres per volums, separant els temaris de cada matèria per facilitar l’ús i disminuir el pes que els alumnes s’emporten a casa, perquè no hi ha necessitat de transportar cada dia tota la matèria que es dóna al llarg del curs. La mesura topa amb les editorials però amb una voluntat decidida des de la Conselleria d’Educació i des dels centres educatius es podria tirar endavant. Cal conscienciar als mestres perquè alhora de triar els llibres a més de buscar la qualitat i el cost, tinguin en compte un format que ajudi als nois i noies a transportar-los.


Portàtil i llibres digitals

El curs 2010-11 va començar, per molts alumnes de primer d’ESO, amb la novetat dels portàtils i els llibres digitals. La mesura anava dirigida a potenciar l’ús de les TIC als instituts.

Portàtil i llibres digitals havien de substituir els llibres de text en paper i ajudar a disminuir el pes de les motxilles, passant dels 7 quilos i mig de mitjana a tan sols uns 2 quilos. La realitat és que han sumat en lloc de restat. Els alumnes han passat, en tan sols 4 anys, d’anar amb llibres i llibretes en paper a només portar el portàtil; per tornar, en l’actualitat, a anar amb els mateixos llibres de text i llibretes, i a més a més portar el portàtil. Un mal son pels estudiants que són els que ho carregen a l’esquena i un altre element de risc.

Educació 3.0

Jo em pregunto: Si les aules estan dotades de projectors i llibres digitals, no hauria de fer falta portar el portàtil ni els llibres de text a l’escola? Els alumnes podrien seguir les classes amb el projector i els llibres digitals, mentre a casa tindrien tots els llibres en paper per fer els exercicis i poder estudiar. Fàcil! La millor solució per reduir el sobrepès de les motxilles passa per no transportar els llibres a munt i avall.

Regulació per llei

Els governs d’Itàlia, França o Argentina, ja han debatut mesures per regular el pes que els nois i noies han de transportar. I és que mentre la UE prohibeix que els treballadors carregin més de 25 quilos de pes, els alumnes estan desemparats i obligats a portar més del doble del pes recomanat.

2 comentaris:

  1. Toda la razón Jaume, pero si de verdad las instituciones, gobiernos, etc... hubiesen querido atajar este problema ya lo hubiesen hecho hace tiempo. No se me quita de la cabeza que este tema, como tantos otros, debe moverse nada más por el interés de unos pocos, interés económico, claro. Seguramente, alguna empresa vinculada a algún dirigente, se forraría en su momento, previo acuerdo con el gobierno de turno, para la implantación masiva de los portátiles en las escuelas. Recordad que antes estaban en parte subvencionados, y se suponía que iba a liberar a nuestros niños de la carga de los libros. Pues bien, una vez forrados por un tema, ahora va y resulta que las editoriales no quieren perder su tajada anual, y por decretazo, (y nuevos acuerdos y comisiones económicas) vuelven los libros, Y para que todos ellos, estos que se llenan los bolsillos a costa de los nuestros, estén contentos, que paguen las cervicales, vertebras y lumbares de los niños que el día de mañana tendrán que sustentar el pais.
    Como siempre, vamos "p´atrás".

    No creo que de buena voluntad las editoriales les de por hacer fascículos de los temarios anuales, por la simple razón de que hacer por ejemplo tres libros de uno solo, es más caro en su proceso productivo, y que me perdonen, pero yo creo que a los padres ya nos sablean bastante con la compra del libro entero. Así que como la generalitat no pague por adelantado el incremento de estos costes (con el dinero de nuestros impuestos, claro) no creo que se decidan a ello.

    Y yo me pregunto, ¿por que en otras comunidades los libros y los portátiles son gratuitos? ¿Por que en Catalunya ya hay escuelas públicas que se ciñen a nuevos formatos de material educativo? Sin libros, ni portatiles, y como dices en el articulo utilizando la infraestructura informatica con la que se ha dotado a la mayoría, solo aportanto libretas, fichas, etc...¿Cuanta implicación en este tema depende de la gestión de las escuelas? Si pueden elegir los libros con los que van a dar el temario, por que no pueden optar por estas opciones...?

    De un tiempo atrás solo tengo un dicho que puede aplicarse a cualquiera de estas situaciones: Tira de la cuerda y busca quien gana con el tema y verás por qué no se resuelven las cosas...


    ResponElimina
  2. Suscribo totalmente lo que denuncia en el artículo. En mi caso, he llegado a pesas la mochila de mi hija 2º ESO y pesa 10-11 kilos.
    El tema que ocasiona este problema son los deberes. Después de mas de 7 horas de clase, se llevan deberes a casa; es como si a un trabajador después de la jornada laboral le diesen trabajo para realizar en su domicilio ¿ lo aceptaríamos?, nuestros hijos si.
    LLevarse deberes a casa, quiere decir, salir de clase cargando en la mochila los libros y libretas ( ahora cada libro tiene su libreta) de cada asignatura que se ha dado clase, para hacer los deberes; y al día siguiente volver con los libros y libretas de los deberes hechos, mas los libros y libretas de las asignaturas de ese día, mas el ordenador y mas la carpeta/fuelle de las hojas sueltas.
    Podríamos entrar en lo que origina hacer deberes en casa, cuando hay alumnos que pueden tener el soporte de los padres y otros por horarios o por falta de estudios no les pueden ayudar. Cuando un alumno le dice a otro "mis padres me han explicado lo que no entendía" y el otro dice " mis padres no saben de esto o no tienen tiempo", ¿ nos imaginamos la cara del que dice la última frase.
    Es evidente que los padres debemos ayudar a los profesores en la educación de nuestros hijos, pero creo que no nos pueden pasar la papeletas de la enseñanza. Educación si, enseñanza no.
    Tambien podríamos valorar, la importancia que se da en todos los coloquios de psicólogos a la conciliación familiar, sobre todo con adolescentes. ¿ Que conciliación? , si llegan a casa a las 17,30 -17,45, deben merendar, distraerse un rato (¿tienen derecho, no?), hacer los deberes, hacer conciliación familiar con sus hermanos y padres, cenar e ir a dormir a una hora prudente. Como lo alarguemos las horas de los días, no hay tiempo.
    ¿Las Ampas tendrían algo que decir?.

    ResponElimina

No te'n estiguis de dir la teva

Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.

Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.

No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.

Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.

ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.


Escrits relacionats: