Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

dimecres, 4 de març del 2009

Amb el cap cot

“.. i el públic va començar a cridar: "Vergonya!", "¡Vázquez vete a Marbella!" i "Dimissió, dimissió".

Passada una setmana del ple municipal del mes de febrer, miro de reflexionar tranquil·lament sobre els esdeveniments que hi van succeir. Com tots i totes ja sabeu, els grups del PSC, CiU i PP van beneir la compra de la Sala Ibèria sense la seguretat de què el preu final fos el més adequat per a l’economia de la ciutat, i a la situació de crisis que estem patint; a més, un altre informe negatiu de l’interventor municipal presenta dubtes de què les finances municipals puguin fer front a la compra de l’equipament cultural.

No entraré a comentar l’espinosa compra de la Sala Ibèria, crec que a aquestes alçades tots i totes teniu la vostra opinió. Del que sí vull parlar és de la sensació que vaig viure i que personalment encara em preocupa més, i ja és dir, doncs el que és va tractar no és poca cosa, més de 3.000.000 d’euros ni més ni menys.

Recordo que al dia següent quan em van preguntar per com havia anat el ple municipal, la sensació que jo tenia era de vergonya i així ho vaig escriure al facebook aquell matí: “No tinc paraules. Ahir vaig sentir vergonya”. No em podia imaginar que en el poc temps que porto com a regidor veuria al màxim representant polític de la ciutat discutint-se de forma barroera amb un alt càrrec de l’administració local, primer, i dos mesos més tard, pel mateix tema, es barallaria amb els representants de les associacions de veïns i veïnes i el públic en un ple municipal.

"Els regidors d’ICV-EUiA som responsables davant la ciutadania; no ens amaguem darrere d’una marca de partit o d’un suposat vot comú."

El que em va fer sentir profundament malament va ser l’actitud que es va viure en el ple municipal. L’alcalde es va enfrontar dialècticament només començar el ple amb els ciutadans i ciutadanes, més tard amb els representants de les associacions de veïns i veïnes, i finalment va acabar acusant els regidors d’ICV-EUiA de falta de bones formes. Ens demana respecte a la institució?, com si haguéssim de demanar la seva autorització per mostrar rebuig al que considerem una gestió equivocada de l’equip de govern! No s’equivoqui senyor alcalde, el respecte no és submissió.

Potser sí que l’alcalde té raó i s’han perdut les formes polítiques, aquelles que permeten el joc polític i que no haurien d’anar més enllà de les discrepàncies normals de punts de vista entre l’esquerra (ICV-ERC) i la dreta (CIU-PSC-PP) i no cap altra que atempti contra les normes de convivència i respecte entre representants i ciutadania. Per salvaguardar aquestes últimes, qui està en possessió de l’autoritat, ha de carregar-se de diàleg, transparència i molta paciència.

Qualsevol altra actitud, és un atemptat a la representació democràtica i un reflex de conductes més pròpies d’altres èpoques. L’autoritat del “això és així perquè ho diu i ho decideix l’alcalde”, no fa per a un ens local de representació de proximitat ciutadana.

No és d’estranyar que la poca credibilitat i la desconfiança que generen alguns polítics sigui causa de la desafectació política en la vida de la ciutat. Una situació que alguns polítics s’han guanyat per mèrits propis, i és que el grau d’implicació i d’interès d’alguns dels representants és més que discutible.

Durant la votació de la compra de la Sala Ibèria, cadascun dels regidors d’ICV-EUiA vàrem fer valer el nostre rebuig personal i intransferible, vàrem decidir individualment perquè som responsables davant la ciutadania; no ens amaguem darrere d’una marca de partit o d’un suposat vot comú. La mateixa sensibilitat l’esperàvem dels nostres companys de ple municipal.

S’ha d’exigir coherència en les decisions dels representants polítics amb la ciutat i la ciutadania, amb la idea de recuperar la confiança en la classe política. No tots els polítics som iguals.

Amics i amigues, la que ens espera com això no canviï.

amb diàleg, fem +santfeliu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No te'n estiguis de dir la teva

Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.

Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.

No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.

Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.

ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.


Escrits relacionats: