Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

dimecres, 19 de setembre del 2012

Mama! Papa! Tinc deures!

Conciliació del temps dels infants

Quan es tracta de la conciliació de la vida personal i familiar ens oblidem dels més petits. També ells han de gaudir del temps de lleure per jugar, fer altres activitats, relacionar-se amb altres infants o estar amb la família. T’has preguntat quan s’acaba la jornada d’un infant?

Per a molts nens i nenes la feina no s’acaba al sortir de l’escola, moltes tardes porten deures. Segons el diccionari són treballs escolars que els alumnes han de fer a casa, el que no especifica és: què es considera deures, quin esforç i quant de temps s’ha de dedicar a fer aquests treballs. En general, a primària, els deures són feines que els alumnes fan a l’aula i que si no acaben se’n porten per fer a casa. Cada escola i cada mestre aplica el seu manual. La majoria diuen que no posen feina per fer a casa però a la pràctica, nens i nenes, surten tots els dies amb deures, també per als caps de setmana.

Es demana als infants no tan sols que acabin el que no han fet a l’aula, que repassin o estudiïn els conceptes treballats, sinó que a més surten amb tasques per fer a casa. De forma tàcita el sistema educatiu amplia la jornada escolar amb les hores que els nens i nenes dediquen a casa.

La qüestió és: quan de temps s’ha de dedicar als deures? Un alumne de primària passa 5 o 6 hores a l’escola i molts tenen activitats extraescolars. Cada cop tenen menys temps per jugar, fer esport, llegir o relacionar-se amb pares, germans o altres nens i nenes. Els infants han de poder conciliar el temps que dediquen a la seva educació amb el temps de lleure per fer altres activitats fora de l’escola.

Alguna cosa no funciona si una tercera part dels alumnes de primària dediquen més de dues hores als deures. L’escola ha d’administrar correctament el temps que els alumnes dediquen a treballar a casa. Dedicar 30 o 60 minuts a repassar la matèria, a fer treballs en grup o a la lectura, contribueix a consolidar i fomentar hàbits d’estudi i preparar els infants per a l’etapa de secundària. Amb moderació i seny.

Poden ser els deures una càrrega? Per a molts alumnes, sí. Els alumnes amb dificultats o que tenen un ritme més lent acostumen a portar més feina que no han acabat a l’aula, feina que s’afegeix als deures que el mestre posa per fer a casa. Aquests nens i nenes dediquen un gran esforç a fer unes tasques que els sobrecarreguen, convertint les tardes en esgotadores jornades de treball quan el que necessiten és temps per a repassar la matèria i assolir conceptes.

Parlem de fracàs escolar? Els alumnes arriben a la secundària avorrits, cansats i desmotivats pel sistema, se’ls exprimeix i s’exigeix cada cop més. La màxima és quan més matèria, més conceptes; millor preparats. El fracàs escolar és també el fracàs del sistema educatiu. No es pot demanar als infants que a les 9 del matí estiguin a l’aula i a les 8 del vespre acabin la seva jornada. No s’ensenya autòmats, s’educa persones.

El sistema educatiu incita els alumnes a treballar i dedicar-ne més temps a l’estudi. El lloc per fer-ho és l’escola però en lloc de facilitar-ho se suprimeixen hores de classe i es regateja mestres de l’escola pública. En lloc d’invertir en l’educació dels infants i joves, es dóna per fet què el que es deixar de fer a l’escola es farà a casa. L’aprenentatge no es únicament passar pàgines i omplir quaderns sinó que es basa en assimilar conceptes, fomentar hàbits d’estudi, aprendre a entendre els coneixements i relacionar-se. La quantitat de matèria no millora per si sol el nivell educatiu.

I a casa? La família també pateix els deures. L’obligació d’acabar la feina que porten els infants angoixa fills i pares. Una lluita contínua perquè acabin els exercicis. És demana als pares que el que el fill o filla no ha entès a la classe ho aprengui a casa i no tots tenim el temps, la paciència o els coneixements per ajudar-los. El sistema educatiu crea artificialment més desigualtat entre els alumnes que a casa tenen la possibilitat de rebre atenció i aquells que no la tenen. El debat, sobre si els infants han de portar treball a casa o si és necessari i convenient que tinguin deures, és obert.

El passat mes de març, a França, la principal federació d’associacions de pares va promoure un campanya per suprimir els deures escolars a l’etapa de primària. Aquí s’han aixecat veus tant a favor com en contra: Tu què n’opines?

2 comentaris:

  1. Jaume :
    Estoy totalmente de acuerdo contigo. Que en Navidad, Semana Santa y verano , tengan algo de deberes, vale, para que "no se oxiden", pero ALGO.
    En el día a día NO. No puede ser que acaben la jornada "laboral/escolar" y se les obligue a continuarla en casa, ¿a cualquier trabajador/profesor se le pide?.
    Si comentas con cualquier psicólogo te dicen que es muy importante tener contacto diario con nuestros hijos y que no hacerlo repercutirá en su futuro.Hay que conciliar la vida familiar, lo dicen los expertos.
    ¿Que pasa si vienen a casa con deberes y no saben acabarlos?.¿ Deben saber hacerlos los padres?. ¿Todos los padres tienen conocimientos de cada asignatura para hacerlos?.
    Todos sabemos "lo crueles" que pueden ser los niños entre ellos, ¿os imagináis cuando un niño le dice a otro "mi padre me lo ha explicado y ya lo tengo hecho" y el otro responde "mi padre de esto no sabe" y yo no lo tengo?. ¿Como queda el padre? . ¿Moralmente como queda el hijo?.
    Creo que hubo una época en que los padres equivocadamente decían "los tienen que educar en el colegio" y casi estamos pasando al otro extremo. Los padres no tienen obligación de conocer estas materias. Los colegios tienen una parcela que asumir en la educación de nuestros hijos y los padres OTRA , y digo otra, no la misma. Los padres deben ayudar siempre a los profesores/ colegio, por supuesto, pero cada uno su parcela.
    Un saludo.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord. Aquests enllaços també van en la mateixa línia
    http://www.elblogalternativo.com/2013/05/30/el-mito-de-los-deberes-por-que-son-perjudiciales-para-el-aprendizaje-y-la-convivencia-por-alfie-kohn/


    http://www.crianzanatural.com/art/art111.html

    https://www.crianzanatural.com/art/art112.html

    http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20140111/abci-deberes-ninos-casa-201401101210.html

    Y aquest del meu blog: http://santfeliu-lactancia-materna.blogspot.com.es/2012/09/no-no-hemos-hecho-deberes.html

    ResponElimina

No te'n estiguis de dir la teva

Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.

Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.

No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.

Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.

ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.


Escrits relacionats: