Piquets contra el dret a decidir

Torna la calma després de la tempesta. Hores d’ara encara hi ha qui qüestiona l’èxit de la vaga i sobretot, el més significatiu encara, l’èxit de les manifestacions en protesta contra la gestió del govern a la crisi econòmica. El crit dels treballadors i dels no treballadors, perquè aquesta vaga també és de les persones que no tenen feina, ha estat un clam. Un clam contra les retallades, contra la sacsejada dels drets laborals, en sanitat i en educació, contra el sistema bancari, contra dels desnonaments; un crit d’auxili de milers de ciutadans i ciutadanes.

A banda de l’èxit, les darreres vagues han posat en escena pel debat i la reflexió el paper que han tingut els piquets informatius. Mentre el país està sumit en el debat sobre el dret a decidir, una multitud d’altercats i incidents provocats per grups de treballadors van impedir que altres companys i companyes exercissin el seu dret a treballar i posen en qüestió si el dret a fer vaga pot anar en contra del dret a no secundar-la.

Totes les persones treballadores tenen dret a fer vaga per defensar els seus interessos. És un dret de caràcter individual reconegut a la Constitució. Per tant totes les persones han de poder exercir lliurement i sense coaccions el seu dret, tant aquells treballadors que decideixen fer vaga com aquells que decideixen no fer-la, aquells que estan d’acord com aquells que no ho estan.

Si bé en altres èpoques els piquets tenien la funció de defensar i vetllar per aquells treballadors que convençuts de fer vaga els seus patrons no els ho permetien, avui, al segle XXI, els piquets en un excés de cel en ocasions van en contra dels propis treballadors i del dret a decidir treballar. En masses ocasions la funció d’informar passa a un segon pla i impedeixen a altres treballadors exercir el seu dret a decidir amb actuacions com, tallar les vies de comunicació o impedir el funcionament dels serveis mínims en el transport. Actuacions clarament en contra de la resta de treballadors.

La funció dels piquets informatius és la d’informar dels motius de la vaga i vetllar perquè tots els treballadors que volen fer vaga tinguin la llibertat per part de l’empresa a fer-la. Un paper de control i de denúncia de les empreses que dificulten o impedeixen als seus treballadors fer vaga. Qualsevol acció que no sigui la d’informar o dialogar està fora de lloc i no per defensar els seus plantejaments poden justificar actuacions que van en contra d’altres treballadors. En un estat de democràcia és intolerable i reprovable i no s’entén que els sindicats no denunciïn aquestes accions.

Els sindicats ja fa temps que no representen al conjunt de treballadors i treballadores. Sense menystenir el seu paper en defensa dels drets laborals, el cert és que representen el que representen, ni més ni menys que als seus associats perquè la resta mai els han atorgat la seva representació. Les seves decisions són democràtiques però no poden imposar-les al conjunt de treballadors i treballadores. I és que ningú dubtaria d’antidemocràtic en un procés electoral que els partits polítics amb l’ànim d’informar tinguessin “piquets informatius” que impedissin exercir el dret a votar o coaccionessin per anar-hi en funció a que una major o menor participació afavorís als seus interessos.

I de la vaga què!

Es decisió dels politics que tenen responsabilitats de governar, espanyols i catalans, d’entomar el clam. És clar que amb moral democràtica s’haurien de sentit xiular les orelles i pensar que actuar sense el recolzament de la ciutadania no és honrós. El PP, també CiU, van guanyar unes eleccions amb un programa electoral que no és el que estan aplicant. Si és o no és culpa dels mercats o de la Unió Europea no justifica en democràcia continuar governant sense la legitimitat dels que van donar la seva confiança.