Tots guals però no iguals

Si tens cotxe i no tens plaça de garatge ja et pots oblidar d’aparcar a prop de casa i estàs condemnat a fer cent voltes per trobar un lloc. Tenir cotxe acaba comportant la compra o el lloguer d’una plaça d’aparcament, i clar!, a pagar un gual.

La majoria de municipis tenen una normativa per regular l’aprofitament de l’espai públic per l’entrada i sortida de vehicles a través de les voreres, el que coneixem com a taxa de guals. La Llei reguladora de les Hisendes Locals autoritza als ajuntaments a cobrar aquesta taxa i estableix que l’import: “se fijará tomando como referencia el valor que tendría en el mercado la utililidad derivada de dicha utilización o aprovechamiento, si los bienes afectados no fuesen de dominio público”.

Per determinar el valor de mercat de l’espai que ocupa el gual i l’aprofitament que suposa el pas de vehicles sobre la base de què el bé afectat no és de domini públic s’utilitzen factors com:

• La superfície de la vorera ocupada, normalment els metres lineals d’aprofitament de l’espai públic però hi ha casos en què es té en compte la longitud de la vorera per l’amplada.
• La intensitat d’ús de la vorera, és a dir, segons un ús estimat d’aprofitament de l’espai públic a qual dóna accés el gual, ja sigui pel nombre de places o de la superfície del garatge. 
• O altres com la freqüència (dies o fraccions horàries d’aprofitament) o la categoria fiscal del carrer.

La regulació general és la mateixa per a tots els municipis però cada ajuntament aplica uns barems diferents per calcular el import de la taxa.

Guals sobrevalorats

El cost de la taxa és doncs el valor de mercat que se li dóna a l’ús de la vorera per entrar i sortir el vehicle del garatge. Ara bé, si realment fos un producte que poguessim adquirir en una botiga el preu seria un import fix segons el metres lineals de vorera afectada però en cap cas el preu aniria en funció del nombre de vehicles que passin per la vorera. Ens trobem davant d’un greuge a l’hora de calcular el cost de la taxa segons el nombre de places o la superfície del garatge, això sí, un greuge que proporciona més guanys als ajuntaments que ho apliquen ja que pel mateix concepte “gual” ingressen més. Ajuntaments com Sant Joan Despí, Sant Just Desvern o Molins de Rei no apliquen aquest increment però a Sant Feliu si que es repercuteix un augment per cada plaça.

Per altra banda és evident la manca d’estacionament a la via pública, i és que si tots els propietaris de cotxe d’un municipi decidíssim aparcar al carrer no hi hauria espai per a tots. Un motiu més per no penalitzar la taxa de gual als garatges segons la capacitat de places, perquè a més capacitat més contribueix a alliberar espai a la via pública i més afavoreix la mobilitat, qüestions que beneficien indirectament al comerç local.

En canvi alguns ajuntaments, davant la proliferació de garatges en locals petits o unifamiliars, han decidit no concedir llicències de gual a locals que no compleixen un mínim de superficie i de places, ja que suposen reservar quatre metres de vorera per a ús exclusiu.