Mentre els dies van corrent i passen entre els fulls del calendari, gent com tu, i com jo; moren de fam, de guerres, de malalties; moren a mans de mercenaris, de soldats, de terroristes, de lladres, de revolucionaris, de maltractadors; moren en camps i platges llunyanes, moren en països en què no hem estat mai, moren al costat de casa... moren per falta d’aliment, per interessos de governants, per guerres que no entenem; moren per ser al lloc equivocat, per ser diferents, per creences antigues que algú els hi va imposar; moren i prou.
Sí, cada dia moren tantes i tantes persones, tantes i tantes vides perdudes, tantes i tantes esperances trencades... I nosaltres!, què fem que l’ànima ja no ens trontolla? què fem que la mirada se’ns cega?
És la impotència o l’acomodació, la que ens permet seguir el cicle de la vida com si res? Com si aquestes vides no fossin cosa nostra? Moren innocents als nostres mars, en guerres llunyanes o als nostres carrers, però ja ni ens molestem a pensar que podem fer alguna cosa i escoltem la veu que ens regala el que volem escoltar: la vida és així!
Doncs no! Ostres no! Em nego a creure, a pensar... que és cosa del destí, de la casualitat o d’un Déu còmodament assegut al seu sofà!
Tan sols la proximitat ens cabreja? Quina cuirassa aixequem que el valor d’una vida es limita a si coneixem a la persona o si ens sentim afectats. Collons! com si totes les morts no fossin tràgiques per una mare, per un pare, per un avi, per una germana, per un fill... o per tu.
Trist, molt trist és aquest món. Hem finiquitat l’era de la humanitat, però, quan ens hem llevat a l’era de la deshumanitat? Els governants del món, els influencers, els poderosos, els dictadors, ens han segrestat la vida, una vida que els hi pertany i amb la que juguen sense miraments.
Bon vent i Barca nova...
No, no defalliré. El dret a la vida i a la llibertat es guanya amb protestes, amb crits, amb solidaritat, amb tu, sí, amb tu. Sols no podem canviar-ho. Però junts, sí. Aixecat! Mira que és el que no t’agrada, busca altres com tu, no estaràs sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No te'n estiguis de dir la teva
Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.
Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.
No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.
Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.
ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.