Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

dilluns, 22 de febrer de 2021

𝐌𝐢𝐧𝐢𝐫𝐞𝐟𝐥𝐞𝐱𝐢𝐨́: ❞𝐍𝐨 𝐭𝐨𝐭 𝐬𝐢 𝐯𝐚𝐥 𝐩𝐞𝐫 𝐝𝐞𝐟𝐞𝐧𝐬𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐥𝐥𝐢𝐛𝐞𝐫𝐭𝐚𝐭❞



Sorprès, esbalaït, desconcertat, esmaperdut, garratibat... Emprenyat! Aquest és el sentiment que molts estem digerint per la culpa d'una cremor a l'estómac al veure com la calma de les manifestacions pacífiques salta pels aires quan una minoria "vandàlica" ocupa els carrers i centra el debat i el focus mediàtic.

Després de molts dies de protestes arreu del país, on centenars de persones hem expressat la ràbia, l'emprenyament i la necessitat de rebolcar-nos contra el que és un atac a la llibertat d'expressió; després de la "tempesta democràtica" arriben els aldarulls i la violència incontrolada, com aus carronyeres contra el sistema.

Els mitjans i la societat han focalitzat l'atenció en dos pols: per una banda en els esvalotadors i per l'altre en l'actuació d'alguns agents dels mossos d'esquadra, obviant el que hauria de ser l'element generador del debat: milers de persones manifestant-se per reclamar un dret inalienable a la democràcia com és el dret a opinar sobretot i tots, sense por a repressió; això sí, sempre que no atempti contra la dignitat d'altres col·lectius o persones; perquè la llibertat d'un individu no pot estar per sobre de la dels altres.

La violència no és la solució

Per més comentaris a favor de les protestes o justificant els actes vandàlics, no trobo arguments que em facin veure cap indici de legitimitat en cremar, destruir o apedregar, per més indignació que atresorin o més raons que enarborin els protagonistes. Són actes vandàlics i no els poden permetre ni legitimar.

Els mossos no són el problema

Com la Dory a "Buscant en Nemo", la mostra memòria és fràgil. De l'actuació dels mossos durant els sagnants atacs de Barcelona i Cambrils, o dels càntics "Els Mossos seran sempre nostres" o "Els Mossos són la nostra policia", cridats a cor trencat durant el referèndum de l'1 d'octubre en què el cos va impedir en molts col·legis electorals la brutalitat de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil contra molts dels que estaven allà per defensar el que considerem un altre dret fonamental de la democràcia com és el de votar; hem passat a criminalitzar-los per defensar-se i defensar-nos dels radicals. Cal demanar responsabilitats si hi ha hagut negligències, però cal recordar qui són els "dolents"?

Com a ciutadans que volem viure en una societat en harmonia i amb normes de convivència hi ha dues màximes de les quals no podem defugir: la no-violència i la llibertat d'expressió. Per defensar-ne una no podem arrossegar-nos en l'altre.

Cap comentari:

Publica un comentari

No te'n estiguis de dir la teva

Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.

Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.

No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.

Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.

ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.

Escrits relacionats: