Avui voldria compartir una reflexió que em genera perplexitat i certa inquietud. No és la meva intenció jutjar ningú, però sí expressar una preocupació que considero important. Parlo des de la meva experiència com a pare de dos fills, un de 26 anys i un altre de 22.
Quan la meva parella i jo vam decidir ser pares, la tecnologia encara no ocupava tant espai en les nostres vides com ara. Segurament, com a pare, hauria pogut fer-ho millor o simplement diferent. Però del que n’estic segur és que tots dos vam assumir des del primer moment que ser pares implicava un compromís ferm amb la seva cura i educació. Això vol dir dedicar-los temps, compartir moments i posar-los al centre de les nostres prioritats. Al cap i a la fi, la família és un equilibri entre els espais personals i el nosaltres col·lectiu.
Per a mi, tenir fills sempre ha significat donar, estimar i educar. I és evident que cadascú reparteix aquestes dosis segons el seu criteri, disponibilitat i circumstàncies.
Aquest cap de setmana, en un lloc qualsevol, vaig viure una escena que em va deixar pensatiu: dos adults i una nena d’uns tres anys asseguts al voltant d'una taula. I, per descomptat, un mòbil al mig. No puc negar que la tecnologia ha estat un gran avanç per a la humanitat, però també pot ser un gran retrocés per a l’educació dels infants quan se’n fa un mal ús. Durant gairebé dues hores, els dos adults estaven absorts en les seves coses, sense cap mena d’interacció amb la nena. Ella, sola, sense una mirada, sense una paraula, només envoltada pel silenci i el fred reflex d’una pantalla.
El paper de les pantalles en la criança
Aquesta situació és cada cop més habitual en el nostre dia a dia. La tecnologia sovint fa de mainadera i substitueix l’atenció que mares i pares haurien de dedicar als fills. Les pantalles es fan servir per calmar, com a recompensa o com a via d’escapament per no haver de gestionar les demandes dels infants. Això allibera l’adult, però també els priva d’oferir l’atenció i la presència que els nens necessiten.
El joc actiu i la interacció amb els pares són fonamentals per al desenvolupament emocional i cognitiu dels infants. No hi ha pantalla que substitueixi una conversa, una rialla compartida o una estona de joc.
Cadascú és lliure de criar els seus fills com consideri millor. Però jo tinc molt clar que ser pare o mare és estar present, compartir, escoltar i acompanyar. És una llàstima que, sovint, la immediatesa de la tecnologia ens allunyi del més essencial: les persones que tenim al davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No te'n estiguis de dir la teva
Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.
Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.
No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.
Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.
ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.