En el nostre dia a dia, la bossa de plàstic és un article de primera necessitat, això afavorit per les seves qualitats ens fa esclaus d'una o altre bossa de plàstic. Si ens ho mirem bé, és un estri realment pràctic: resistent a l'aigua, manejable pel seu baix pes, no s'arruga, etc. Tot el que té de bo ho té de dolent: no és biodegradable, és un residu de llarga durada, hi ha plàstics que triguen 400 anys a degradar-se, és altament contaminant o, entre d'altres, problemes, embussen els sistemes de distribució d'aigua.
L'alternativa no és fàcil, les bosses de paper requereixen arbres per a la seva producció i les compostables necessiten gran quantitat d'energia per a la seva producció. Amb aquest panorama, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat es proposa reduir l'ús de les bosses de plàstic als comerços, fent pagar la bossa o bé retornar-ne el cost al client en cas que la porti de casa o vagi amb el cistell o el carret de la compra.
La Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus proposa per a l'any 2009 aplicar un impost sobre les bosses, amb aquesta mesura pretén reduir el consum de bosses de plàstic d'un sol ús, dins de la campanya de sensibilització, Catalunya lliure de bosses!
Podeu veure els detalls de la campanya a la web www.residusiconsum.org. S’han sumat empreses i alguns ajuntaments catalans.
A Catalunya, entre els casos més exitosos destaca el del grup BonPreu amb els supermercats BonPreu i Esclat entre d’altres, que des de l’any 2003 col·labora amb l’Agencia de Residus de Catalunya, i que bonifica amb dos cèntims d’euro als clients que no agafen bosses, calculant que es fa servir una bossa per cada 10 euros de compra.
A Europa, Irlanda des del mes de març als compradors se’ls cobra una taxa de 0,15 euros per bossa de plàstic, mesura similar a Holanda, França o Alemanya.
Altres països, han apostat directament per la prohibició de les bosses de plàstic en comerços.
jaume estic completament d'acord amb la teva proposta. Jo ja fa temps que vaig a comprar amb el carro de compra i amb bosses de ràfia o de roba. Els fruits secs (ametlles, avellanes, nous i panses) vaig a compar-los amb pots de vidre petits buits i nets de melmelada de la "Bone Mamam" i el meu exemple ha fet que la botiguera ho digui a més clients i ja sóm sis que anem amb pots i evitem la bosseta de plàstic per cada fruit sec. Per tant, endavant, que amb molts granets de sorra pots anar fent un sorral.
ResponElimina