Jaume Solé bloc d´en Jaume Solé: ‘Pressing‘ televisiu a l’horari infantil

Subscriu-te al bloc

Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

dilluns, 30 de juny de 2008

0

‘Pressing‘ televisiu a l’horari infantil

La que en els seus inicis es va anomenar “petita pantalla”, ara ja no tan petita: 26, 32, 37, 40 o 46 polsades, va ser un element aglutinador familiar on tots i totes ens reuníem al seu voltant. Ara és tot al contrari, amb la proliferació d’aparells a la llar, envaeix totes les estàncies de la casa: sala d’estar, menjador, cuina, habitacions, la pròpia habitació del nen o nena, l’estudi, etc. En l’actualitat una casa s’ha convertit en un multicine on cadascun dels membres de la família disposa d’un televisor o d’una consola per al seu propi ús. La caixa “tonta” s’ha convertit en la pantalla “llesta” i no pels seus continguts si no més aviat per la seva capacitat per mantenir-nos a tots asseguts al seu davant.

Aquest fet que sociològicament deu tenir una explicació, culturalment és una degradació de l’entorn familiar i els que en surten més mal parats són els infants.


On anem a parar

La televisió ens “matxaca” amb publicitat cada cop més intrusiva, els programes del cor omplen el nostre temps amb la vida dels altres, els programes escombraria envaeixen la graella i l’horari infantil és trepitjat repetidament per les cadenes. Les mares i els pares a més d’educar, constantment hem de fer de policies per regular nosaltres mateixos els continguts televisius, aquells que poden o no poden veure els nostres fills i filles. L’accés a la tecnologia: televisió, internet, mòbil, consola, etc, sense cap regulació i control en els continguts no afavoreix l’educació en els valors i en el civisme.

Fent una ullada a la programació dels diferents canals de televisió en horari infantil, veiem com els nens i nenes tenen accés a una programació sotmesa a un mercat on la violència és una manera gairebé segura de guanyar quota de pantalla. No penseu que demano que tota la programació infantil sigui de color de rosa com en un conte de fades, però si que és respectin les formes i els valors pedagògics.


Regulació de continguts en horari infantil

El Conveni d’autoregulació signat l’any 1993, no ha servit per reduir les queixes sobre la programació emesa durant la franja d’horari infantil, actualment des de les 6 del matí fins a les 10 de la tarda.

Dels dibuixos aparentment inofensius i dels programes educatius, s’ha passat sense cap mirament a la violència gratuïta, a la destrucció dels bons i dels dolents, a la competitivitat per sobre de tot i de tots, s’han esborrat els valors positius, cívics i educatius, i el que queda és la venjança, la violència, la competició, i ara el pressing cash; l’última agressió a l’horari infantil és la cada cop més extensa programació en aquesta franja horària dels programes de lluita lliure americana. La violència per la violència, no és tracta de salvar el món o de lluitar contra els dolents. No hi ha cap missatge positiu, el pegar-se es fa espectacle.

Les dades apunten que els espectadors d’aquest tipus de programes de lluita americana són els menors de 4 a 12 anys, el 20% del total. Els nens i nenes són els més indefensos dels consumidors i sobretot els més petits, incapaços de distingir entre la realitat i la ficció.

Una cadena de les generalistes, que properament emetrà un programa de lluita lliure americana en horari infantil, es posa una medalla a l’anunciar que tot i que els programes no són aptes per als menors, indicarà clarament que la violència d’aquests programes és “fictícia” i que “no s’han d’imitar”. Personalment em quedo més tranquil ja per un moment he pensat que s’esbatussaven de veritat i no que es tractava d’un combat de teatre.


Conductes imitatives

Durant el mes de maig i a partir de les denúncies d’associacions de pares d’alumnes, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va instar a retirar de l’horari de protecció infantil els programes de lluita americana “Pressing Catch" també conegut com a "Smack Down", per evitar conductes imitatives en els menors que poden ocasionar un risc físic o moral. El CAC proposa que el programa s’emeti fora de l'horari protegit o bé col•locar-lo en franges horàries que facilitin que els menors puguin estar acompanyats pels sues pares o mares.

Fa una setmana, una mare es queixava de què el seu fill arribava a casa ple de blaus, la mestra li explicava com el fenomen de la lluita lliure ha substituït els jocs de pilota o més tradicionals. Només cal veure els patis de les escoles o les places i parcs per veure com avui els nostres fills i filles han interioritzat l’esperit de la lluita lliure. La imitació del què fan aquests professionals reproduïda en els jocs infantils serà, o ja és, un perill.

Algunes escoles de Catalunya han hagut d’intervenir i prohibir aquests comportaments, avui una moda perillosa, entre els nens i nenes davant del risc de prendre mal. Al mateix temps que recomanen als pares i mares que no deixin veure als seus infants programes de lluita lliure.


Codi ètic o deontològic

La línia entre el que és convenient o no ho és és molt prima i poc clara. Fàcilment ens veuríem immersos en discussions de si tal o qual decisió és deguda a posicions polítiques, religioses o de censura a la llibertat d’expressió. Segurament nosaltres mateixos no seríem capaços tots plegats de posar-nos d’acord en la valoració de quan una seqüència és o no apropiada per als nostres infants.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) té una tasca complicada, però no sembla que hagi de ser tan difícil pronunciar-se sobre la conveniència de traslladar fora de l’horari infantil la programació de: la boxa, les curses de braus o sèries com ‘Bola de Drac’ o ‘Shin Shan’, per citar alguns dels exemples que més queixes han ocasionat.

La regulació dels continguts no sembla que pugui estar en mans dels propis interessats, esperar què la indústria televisiva reflexioni sembla hores d’ara impossible. La regulació en els continguts comença per creure-hi en ferm i no deixant que el negoci lucratiu passi per sobre de l’ètica professional. La responsabilitat del què veu el nen o la nena és dels pares però no sembla que unes explicacions a peu de pantalla o les indicacions amb els colors d’un semàfor siguin suficients. El que es demana és que les cadenes desplacin els programes amb continguts més violents cap a hores altes de la nit, fora de l’abast si més no teòric dels infants o que facilitin que puguin estar acompanyats per adults.


Una dada

Dels països europeus, segons dades de el Periódico de Catalunya, l’única televisió que emet pressing catch en obert és la francesa NT-1, a les 10 de la nit.

fem educació en valors, fem+ santfeliu

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

No te'n estiguis de dir la teva

Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.

Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.

No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.

Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.

ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.

Escrits relacionats: