En una administració com la local la direcció està en mans dels càrrecs electes: alcalde, regidors i regidores, i per un seguit de persones nomenades de forma directa que configuren el que s’anomena càrrecs de confiança política.La seva funció o el motiu pel qual han estat contractats no sempre s’entén prou bé. En general són criticats pels polítics de l’oposició, pels propis treballadors de l’estructura del funcionariat i laboral i per la ciutadania descontenta.
La funció de les persones que ocupen càrrecs de confiança dins l’organigrama de l’administració hauria de subscriure’s a desenvolupar tasques qualificades com de “confiança” i “assessorament especial”. La confiança, doncs, va lligada a la professionalitat. Sense una de les dues característiques el càrrec no te raó de ser.
Quan es qüestiona l’experiència, la capacitat, la dedicació o la feina que desenvolupa un càrrec de l’equip directiu, és quan ens trobem que alguna cosa no va bé. El que es posa en dubte és el motiu pel qual s’ha contractat a la persona. És evident que no es pot generalitzar i que totes les persones que ocupen un càrrec de confiança no es poden posar en el mateix sac.
Perquè hi ha càrrecs de confiança?
En el moment en què hi ha un canvi polític en un ajuntament, l’equip de govern sorgit de les eleccions es troba una estructura dirigida per persones que fa més o menys temps que hi són, i que segurament hi continuaran sent després del proper canvi polític. És lògic que els càrrecs electes no entenguin de tot i que no trobin persones de la seva confiança en l’estructura funcionarial. És en aquest moment quan s’acostuma a nomenar a càrrecs de confiança política, persones coneixedores d’un àrea determinada. Això vol dir que hi ha desconfiança vers els funcionaris i laborals?...
“S’ha passat de 13 persones a 24 càrrecs i el cost econòmic per a la ciutadania s’ha doblat.“
Aquesta podria ser la raó de l’augment de càrrecs de confiança a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat com un efecte de desconfiança en la pròpia estructura del personal de l’ajuntament, però no la única. L’elaboració de les pròpies llistes dels partits polítics depenen de simpaties o rols dins del partit i la configuració de l’equip de govern segons els resultats electorals no sempre perfilen un cartipàs municipal amb garanties per gestionar les àrees que seran de la responsabilitat de cada partit del govern. Així les limitacions dels càrrecs electes, en molts casos la incapacitat de l’equip de govern per gestionar, es supleix amb la contractació de tècnics com a càrrecs de confiança.
Els llocs assignats, són en general càrrecs directius, tècnics i assessors dels grups municipals; aquests configuren el grup de càrrecs de confiança i engreixen l’estructura política de l’Ajuntament juntament amb els càrrecs electes.
Privatització de la direcció
Segons les dades publicades per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Sant Feliu, l’augment de personal contractat se situa de les 14 persones l’any 2004, primer govern del PSC-CiU-ERC, a les 24 persones l’any 2008, quan el nombre d’habitants en aquests 4 anys només ha crescut en 1.337 habitants.
El consistori es nodreix dels càrrecs elegits en el procés electoral i del personal que és nomena mitjançant oposicions; no sembla lògic privatitzar la gestió d’una administració pública amb la contractació de personal de confiança política que no ha passat cap d’aquests requisits, llevat dels llocs on la confidencialitat o un assessorament professional específic ho facin realment necessari. De les 24 persones de l’estructura política 12 son càrrecs de confiança, l’any 2003, quan governava ICV només n’hi havia 4.
Uns sous desproporcionats o intencionadament inflats
Des de la ciutadania de Sant Feliu s’ha denunciat repetidament tant l’excés de càrrecs de confiança, com els sous dels polítics i dels càrrecs de confiança de l’equip de Govern. S’entén que els sous han d’anar en funció del lloc de treball i de la preparació professional, abusius o no dependrà de cada cas. Així els sous dels càrrecs de confiança van des dels 75.000 euros als 45.500 euros bruts anuals o els 3.200 euros bruts mensuals d’un assessor sense cap experiència professional.
A més als sous, de per si ja generosos, cal sumar les remuneracions que perceben alguns polítics si desenvolupen altres càrrecs en corporacions o institucions: Entitat Metropolitana, Consell Comarcal, Consorci del Parc de Collserola, Mancomunitat de Municipis, etc..., o si exerceixen com a diputat al Parlament de Catalunya.
Si bé ERC en el seu full justifica aquests sous exposant que no tots els diners van a la butxaca de la persona que exerceix aquest càrrec, això no és una justificació a l’elevat cost per a la ciutat. Els partits ja disposen de retribucions específiques per part de l’Ajuntament que van des d’una quantitat per grup municipal fins a una assignació pel nombre de regidors. El cost del càrrec polític ha de ser el valor de la seva feina (sou = feina desenvolupada) i no el cost dels donatius per al finançament del partit (ells en diuen carta financera).
Pèrdua de memòria o amnèsia política
Cal recordar les declaracions de l’equip de Govern (PSC-ERC-CIU) durant al juliol de 2003, posant de manifest la reducció del cost que suposava la nova estructura política respecte al Govern anterior amb l’alcadia d’ICV, i sorprèn que fos aquest Alcalde el que anunciés en el full del PSC de juliol de 2003: “La primera decisión del gobierno municipal ha sido reducir el coste económico de la estructura política del Ayuntamiento”. Ara cinc anys després, s’ha passat de les 13 persones (entre alcalde, regidors, regidores i càrrecs de confiança), en l’últim govern d’Iniciativa amb l’Àngel Merino a 24 càrrecs i el cost econòmic per a la ciutadania s’ha doblat.
fem comptes, fem +santfeliu
Els llocs assignats, són en general càrrecs directius, tècnics i assessors dels grups municipals; aquests configuren el grup de càrrecs de confiança i engreixen l’estructura política de l’Ajuntament juntament amb els càrrecs electes.
Privatització de la direcció
Segons les dades publicades per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Sant Feliu, l’augment de personal contractat se situa de les 14 persones l’any 2004, primer govern del PSC-CiU-ERC, a les 24 persones l’any 2008, quan el nombre d’habitants en aquests 4 anys només ha crescut en 1.337 habitants.
El consistori es nodreix dels càrrecs elegits en el procés electoral i del personal que és nomena mitjançant oposicions; no sembla lògic privatitzar la gestió d’una administració pública amb la contractació de personal de confiança política que no ha passat cap d’aquests requisits, llevat dels llocs on la confidencialitat o un assessorament professional específic ho facin realment necessari. De les 24 persones de l’estructura política 12 son càrrecs de confiança, l’any 2003, quan governava ICV només n’hi havia 4.
Uns sous desproporcionats o intencionadament inflats
Des de la ciutadania de Sant Feliu s’ha denunciat repetidament tant l’excés de càrrecs de confiança, com els sous dels polítics i dels càrrecs de confiança de l’equip de Govern. S’entén que els sous han d’anar en funció del lloc de treball i de la preparació professional, abusius o no dependrà de cada cas. Així els sous dels càrrecs de confiança van des dels 75.000 euros als 45.500 euros bruts anuals o els 3.200 euros bruts mensuals d’un assessor sense cap experiència professional.
A més als sous, de per si ja generosos, cal sumar les remuneracions que perceben alguns polítics si desenvolupen altres càrrecs en corporacions o institucions: Entitat Metropolitana, Consell Comarcal, Consorci del Parc de Collserola, Mancomunitat de Municipis, etc..., o si exerceixen com a diputat al Parlament de Catalunya.
Si bé ERC en el seu full justifica aquests sous exposant que no tots els diners van a la butxaca de la persona que exerceix aquest càrrec, això no és una justificació a l’elevat cost per a la ciutat. Els partits ja disposen de retribucions específiques per part de l’Ajuntament que van des d’una quantitat per grup municipal fins a una assignació pel nombre de regidors. El cost del càrrec polític ha de ser el valor de la seva feina (sou = feina desenvolupada) i no el cost dels donatius per al finançament del partit (ells en diuen carta financera).
Pèrdua de memòria o amnèsia política
Cal recordar les declaracions de l’equip de Govern (PSC-ERC-CIU) durant al juliol de 2003, posant de manifest la reducció del cost que suposava la nova estructura política respecte al Govern anterior amb l’alcadia d’ICV, i sorprèn que fos aquest Alcalde el que anunciés en el full del PSC de juliol de 2003: “La primera decisión del gobierno municipal ha sido reducir el coste económico de la estructura política del Ayuntamiento”. Ara cinc anys després, s’ha passat de les 13 persones (entre alcalde, regidors, regidores i càrrecs de confiança), en l’últim govern d’Iniciativa amb l’Àngel Merino a 24 càrrecs i el cost econòmic per a la ciutadania s’ha doblat.
fem comptes, fem +santfeliu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No te'n estiguis de dir la teva
Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.
Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.
No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.
Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.
ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.