Dubtes raonables a Sant Feliu

Durant els últims anys ens hem acostumat a sentir parlar de casos de malversació de fons, corrupció, prevaricació, etc., en mans de polítics que no tenen escrúpols a l’hora de gastar els diners dels ciutadans i ciutadanes. No us vull espantar ni acusar a ningú. A Sant Feliu no tenim un cas “Marbella del Baix Llobregat", no és tracta d'això; però sí, que estem davant d'un fet insòlit a la nostra ciutat de total falta de transparència.

Han passat més de dos anys des de què l'equip de govern de Ajuntament va decidir adquirir la Sala Ibèria. Tots els grups polítics estem d'acord en l'adquisició d'un equipament cultural i social importantíssim per a la ciutat. Ara bé, des d'un començament Iniciativa ha posat en dubte el procediment de compra que ha utilitzat l'Ajuntament per adquirir aquest equipament i hem reclamat transparència i els comptes clars.

En el passat ple del mes de desembre els grups d'ICV-EUiA i d'ERC, davant d'un informe econòmic negatiu de l'interventor de l'Ajuntament, vàrem sol·licitar a l'alcalde que retirés del ple el punt de l'ordre del dia referent a l'execució de l'opció de compra de la Sala Ibèria fins poder avaluar-ne les condicions econòmiques. Durant el ple, Vázquez es va veure desbordat pels aldarulls provocats per una disputa verbal, entre ell mateix i l'interventor, amb motiu de l'informe que aquest últim acabava de presentar, informe que, segons les declaracions de l'interventor, l'alcalde li va “aconsellar” canviar per no obstaculitzar el procés de compra. Finalment l'alcalde és va veure obligat a retirar el punt de l'ordre del dia però no sense manifestar que no estava disposat a endarrerir més el tràmit i que aquest s'aprovaria tant sí, com sí, en el ple del mes de gener. Preses i poca informació per una qüestió que, segons especifica el contracte, no venç fins al mes d'octubre del 2009; moltes preses no!, i poca informació.

Amb tot plegat, aquesta setmana salta l'alarma quan es coneix que l'empresari i intermediari amb qui l'Ajuntament fa els tràmits per a la compra de l'equipament ha estat condemnat per frau a dos anys de presó i a retornar 1,24 milions d'euros que va rebre en subvencions, entre els anys 1996 i 2000, del Departament de Treball de la Generalitat, l'Inem, el Forcem i Foment del Treball Nacional per organitzar cursos que mai es van arribar a realitzar i destinats a formació ocupacional per a aturats i treballadors en actiu. Segons informen els mitjans de comunicació la condemna inclourà la pèrdua de la possibilitat d'obtenir ajudes públiques i beneficis fiscals durant dos anys i sis mesos.

El País, el Periódico de Catalunya i altres mitjans de comunicació s'han fet ressò de la condemna a l'empresari Sr. Paz Dorado però sembla que a la nostra ciutat no ha arribat la notícia a oïdes dels senyors Vázquez i Burgui, que davant de la petició d'Iniciativa a clarificar tots els elements del procés de compra han fet oïdes sordes i tiren pel dret sense qüestionar l'operació econòmica.

Permeteu-me, que com si es tractés d'un episodi de "Perry Maison", faci una breu exposició dels fets, deu punts que demostraran que hi ha dubtes raonables en el procés de compra. Que cadascú jutgi si hi ha o no motius per pensar que hi ha “gat amagat” en l'actuació dels senyors Vázquez i Burgui en el procés de lloguer i compra de la Sala Ibèria.

I. Al 2005, el propietari de la Sala Ibèria posa l'equipament a la venda i l'Ajuntament es posiciona com a comprador per adquirir-la i passar a formar part del patrimoni de la ciutat, i evitar així perdre un equipament cultural.

II. L'equip de govern pacta a mitjans del 2006 amb l'intermediari Paz Dorado un lloguer amb opció de compra al cap de tres anys. L'intermediari subscriu un préstec hipotecari a tres anys per comprar la Sala Ibèria i posteriorment llogar el local a l'Ajuntament.

III. El valor econòmic de l'operació consisteix en un lloguer mensual de 12.100 euros i una opció de compra per import de 2.704.554 euros, sense descomptar els pagaments avançats en el lloguer. El contracte se signa el 27 d'octubre de 2006.

IV. El passat mes de desembre, deu mesos abans de vèncer l'opció de compra i en plena crisi econòmica, PSC i CiU presenten amb urgència la necessitat d'avançar el termini de l'opció de compra.

V. Davant la falta d'informació i amb l'informe negatiu de l'interventor municipal, Iniciativa demana la retirada del punt de l'ordre del dia fins que Juan Antonio Vázquez i Josep Ll. Fernández Burgui no facilitin tota la documentació econòmica. Vázquez és veu obligat a ajornar l'aprovació de l'opció de compra fins al ple del mes de gener.

VI. Transcendeix als mitjans la notícia que l'empresari Paz Dorado és condemnat per frau en subvencions atorgades pel Departament de Treball de la Generalitat dirigit per Unió Democràtica de Catalunya, partit on milita el tinent d'alcalde de Sant Feliu i Responsable de l’Àrea de Cultura, Josep Ll. Fernández Burgui.

VII. L'acusat Sr. Paz Dorado diposita al jutjat a instàncies de l'Agència Tributària els diners que va defraudar, per fer front al pagament hipoteca béns a favor de l'Estat.

VIII. L'alcalde es ratifica en la decisió d'avançar en 10 mesos la compra de la Sala Ibèria en les condicions acordades a l'any 2006. Un avançament que reporta 2.700.000 euros a l'empresari condemnat per frau.

IX. Davant la poca informació i transparència, Iniciativa sol·licita una segona taxació independent que calculi el cost real de mercat que té l'equipament. L'actual crisis econòmica ha provocat una pèrdua del valor econòmic dels béns immobles que aconsella una revisió a la baixa del preu pactat a l'any 2006.

X. L'alcalde denega l'entrada a un taxador independent, demanat per ICV, que valori si els impostos dels ciutadans i ciutadanes són utilitzats amb total garantia, transparència i eficàcia.

Laberint sense sortida

L'equip Vázquez-Burgui està atrapat en un laberint sense sortida, enrocats en la voluntat d'executar la compra el més aviat possible i amb el preu acordat l'any 2006. No atenen a raons i no volen escoltar les peticions per revisar les condicions econòmiques, vetllar pels interessos de la ciutat i gestionar de forma eficient els impostos de la ciutadania de Sant Feliu.

No dubto de l'honradesa política dels senyors Vázquez i Burgui, honradesa que a més de ser certa ho ha de semblar.


amb comptes clars, fem +santfeliu