L’equip de govern de Sant Feliu de Llobregat incompleix els acords del ple municipal que fan referència a la memòria històrica local.En el darrer Ple municipal del mes de febrer vaig reclamar el compliment de l’acord del Ple municipal en què s’aprovà ubicar una placa commemorativa en el lloc que va ocupar el refugi antiaeri de la Guerra Civil al subsòl del parc Nadal.
Iniciativa amb la memòria
En el Ple municipal del juliol de 2006, a instàncies del grup municipal d’ICV-EUiA, es va aprovar una moció en què l’Ajuntament es comprometia a “considerar la viabilitat tècnica i econòmica de recuperar l’antic refugi antiaeri i d’ubicar-hi de forma permanent una exposició sobre la Guerra Civil i les seves conseqüències, com una aportació significativa de la nostra ciutat a la cultura de la pau. Si finalment no es considerés viable, es va acordar ubicar-hi un recordatori o placa commemorativa en el lloc que ocupa el refugi”.
A la tardor del 2006, arran d’un esvoranc que hi va haver al parc Nadal, es va descobrir el refugi antiaeri situat a sota de l’actual zona de jocs infantils del parc Nadal i que ocupà bona part de l’actual passeig central. Des d’aleshores no hi ha hagut interès polític per dignificar el lloc.
Coincidint amb les obres d’adequació del parc infantil, al setembre de l’any passat, ICV-EUiA va denunciar l’incompliment de l’acord del Ple municipal. Sis mesos més tard no hem obtingut cap informació al respecte.
Ens trobem davant d’un equip de govern (PSC+CiU) que constantment desatén les qüestions relacionades amb la memòria històrica local. Una actitud incomprensible. La recuperació de la memòria històrica local és una qüestió de dignitat democràtica i de pedagogia en els valors de la cultura per la pau. Un deure amb els homes, dones i infants als que el franquisme va imposar oblidar.
Breu apunt històric
Durant la Guerra Civil i a temor dels bombardejos de l’aviació franquista sobre la població civil, la construcció de refugis antiaeris començà a proliferar arreu de Catalunya, en bona mesura impulsats per la Junta de Defensa Passiva de la República, segons el decret del Ministeri de Defensa del 28 de juny de 1937.
Per garantir la seguretat dels santfeliuencs i santfeliuenques, la Junta Local va projectar la construcció de tres refugis antiaeris a diversos indrets de la vila. Un d’ells al subsòl del parc Nadal.
| El projecte va ser obra de l'arquitecte municipal, Climent Maynés, i data de l’abril de 1938. Situat entre el passeig central del parc i el passeig de Nadal, arribava fins al canal de la Infanta, actual carrer de Dalt. Amb una capacitat per a 1.500 persones, el refugi disposava de tres entrades. Els plànols es conserven a l’Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat. Per sufragar el cost de la construcció dels refugis els treballadors de la ciutat estaven obligats a aportar una part del seu salari. No hi ha constància de què es produís cap bombardeig al nucli urbà. |   |
Una història particular
Molts de nosaltres hem escoltat històries relacionades amb els anys de la Guerra Civil. El meu pare, un infant de la postguerra, m’explica com jugava innocent en l’indret on els seus pares i els seus veïns buscaven refugi de les bombes. Ell, com molts d’altres santfeliuencs i santfeliuenques, té en la memòria les penúries de la guerra, però i els nostres fills!, què en saben del que va passar? Estudien llibres que parlen de guerra, de morts, de falta de llibertats; però què en saben? Recuperar els espais de memòria històrica és un bé col·lectiu, no tant sòls una mirada al passat sinó un pas cap al futur per conscienciar els joves de la importància de la pau, i del que s‘ha patit per poder arribar avui dia a una pau i democràcia com la que tenim ara.
De refugi a símbol de la pau
L’esforç dels homes i dones de la nostra ciutat no ha de quedar sepultat sota terra i caure en l’oblit. Convertir aquest patrimoni de la història local en un element de conscienciació en els valors de la pau i la democràcia és una tasca de tots i totes i és per aquest motiu que demanem que es dignifiqui el lloc i es treballi en la recuperació del patrimoni de memòria històrica local i que formi part de la Xarxa d'Espais de Memòria, que reuneix itineraris i llocs de memòria de tot Catalunya.
educant en la pau, fem +santfeliu
La meva àvia va passar la guerra, i ho va fer al refugi del Parc Nadal! Quan hi van sortir Sant Feliu era un caos i la primera cosa que li va impactar va ser veure la parròquia tota feta malbé...
ResponEliminaHola, llegeixo aquest post el dia 4 d'Octubre i pel que veig, finalment sí que es compliràn els acords. Jo no sóc de Sant Feliu, però sí el meu pare, el qual tenia 14-15 anys al 38 i va ser un dels obrers, potser dels pocs que sobreviuen, que va participar en la construcció del refugi. Dimecres que vé (dia 6) estarà present a l'acte institucional.
ResponElimina