Jaume Solé bloc d´en Jaume Solé: Patrimoni, ciutat i alguna cosa més

Subscriu-te al bloc

Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

dilluns, 21 de juny de 2010

3

Patrimoni, ciutat i alguna cosa més


Si ets dels que et preguntes perquè cal conservar l’Estació de Sant Feliu, si ets dels que penses que no val la pena conservar-la, o si a hores d’ara encara estàs indecís; a tots i totes us adreço aquest escrit perquè junts fem una reflexió sobre el que significa el patrimoni històric i el valor o no de conservar-lo.

Abans d’escriure aquestes línies he buscat al ‘google’ altres processos on la ciutadania i les administracions han mantingut diferències pel que fa a la necessitat de conservar o eliminar elements susceptibles d’entendre's com a patrimoni arquitectònic. Si feu el mateix exercici us trobareu amb una llarga llista de plataformes i mobilitzacions arreu del nostre país en defensa d’algun element a considerar patrimoni. Aquest allau de plataformes o bé significa que els ciutadans i ciutadanes no tenim criteri alhora de valorar aquells elements que volem conservar per a les generacions futures, o bé emfatitza la falta d’un criteri coherent en la conservació dels bens catalogats com a patrimoni. Si bé es cert que a vegades hi ha col·laboració entre les administracions púbiques i les associacions de ciutadans i ciutadanes en d’altres ocasions es genera conflicte fruït de sensibilitats, finalitats o interessos divergents entre la ciutadania i els responsables de representar-la.

La història recent ens suggereix que Sant Feliu no és una ciutat curosa amb el seu llegat cultural i arquitectònic. Durant els anys cinquanta i seixanta es destruïren edificis d’interès històric com la Torre Blanca i la torre modernista dels Dimonis amb els que hem perdut parts importants del patrimoni local. La més sonada l’any 1965 quan es va enderrocar la torre de la Presó o torre de la Guarda dels Senyors de Sant Feliu per construir-hi pisos. Amb la pèrdua de la torre medieval la ciutat va perdre l’edifici més emblemàtic del patrimoni arquitectònic local. Més recentment la falta d’interès dels hereus dels Marquesos de Monistrol va portar les conegudes ‘casetes de Torreblanca’ a una situació de deteriorament que va fer insostenible la seva rehabilitació fins que van ser derruïdes.

Avui estem davant d’un altre atropellament al patrimoni local. Durant anys s’ha parlat del soterrament de les vies del tren com el repte més important que tenia la nostra ciutat però ningú s’ha preocupat de la destinació de l’Estació. El govern de la ciutat perquè no els hi preocupa i la ciutadania perquè per desconeixement no hem imaginat que l’Estació no tenia cabuda en les ments dels autors del projecte.

L’arribada el ferrocarril va suposar el creixement i la transformació del poble de Sant Feliu. Nous carrers i nous veïns vinguts d’altres poblacions van transformar el teixit social principalment agrícola en una incipient indústria. La transformació de la ciutat no s’entendria sense l’edifici de l’Estació del tren que dóna sentit històric a la configuració de la ciutat. No és per casualitat que l’edifici de l’Estació figuri com a punt de partida de la ruta de Patrimoni Modernista de Sant Feliu.

El patrimoni és un llegat que ens arriba dels qui ens han precedit i que tenim la responsabilitat de preservar per a les generacions futures. L’Estació no només té un passat, sinó que també té un present. Ha estat i continua sent el principal eix de comunicació amb Barcelona i la Comarca, on diàriament milers de ciutadans i ciutadanes pugen o baixen d’un tren, que juntament amb una situació estratègica al bell mig del poble fan que l’Estació s’hagi convertit en el centre neuràlgic de la ciutat. Generacions de santfeliuencs i santfeliuenques al llarg de les seves vides han passat per l’Estació i entre les seves parets s’han viscut històries de tota mena: retrobaments, adéus, enamoraments, punt de partida o arribada de nous projectes l’Estació és sens dubte un element dinamitzador de la vida social de la ciutat, punt de referència i un espai de trobada per a grups, entitats i per tots i totes les persones que vivim a Sant Feliu i també els que no hi viuen.

L’Estació ha de continuar sent punt de referència de la ciutat com a eix dinamitzador de la vida social i símbol d’arrelament i sentiment de pertinença a la ciutat que a més dóna nom a la plaça que la presideix.

amb responsabilitat històrica, fem +santfeliu


3 comentaris :

Alf ha dit...

Estic d'acord, però quin ús se li podria donar?

És un edifici bastant petit per allotjar algun equipament, potser es podria reconvertir en algun establiment d'hostaleria? Una terrassa al mig del nou passeig? Se'm fa difícil trobar-li un ús públic.

Jaume Solé Díaz ha dit...

Benvolgut Alf,

El primer que hem d’aconseguir és conservar l’edifici. Respecte al seu ús hem debatut força al grup del facebook amb propostes molt diverses però totes elles encaminades a mantenir l’estació com a punt de referent social.

L’Estació és per a moltes persones un punt de trobada i això és el que hem d’aconseguir que continuí sent, ja sigui un espai per la gent jove, aules d’estudi annexes a la biblioteca, punt d’informació local (molt més cèntric que l’actual Ajuntament), etc.

Gràcies per la teva participació.

Pilar ha dit...

Primer motivo y principal para mantener el edificio de la estación es que es un patrimonio que pertenece a todos nosotros. No permitamos que poco a poco nos dejen sin lo que es representativo y emblemático en nuestra ciudad. Jaume como bien dices, la Estación es un punto de encuentro para personas de todas las edades y que ha venido a formar parte de nuestras vidas. El destino a dar al edificio, es algo que debería estudiarse y no me cabe la menor duda que con buena voluntad, se le daría un buen uso. Sea cual fuese su utilización, yo pediría que el bar permaneciera, son muchos años de pasar por él lo considero como a ese amigo al que siempre te agrada encontrar.

Publica un comentari a l'entrada

No te'n estiguis de dir la teva

Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.

Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.

No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.

Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.

ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.

Escrits relacionats: