PSC, oposició sense idees

El govern de la ciutat se sustenta en el ple municipal que està format per tots els regidors i regidores amb representació política dels ciutadans i ciutadanes. També tenen participació les entitats i els partits sense representació municipal. El ple és l’espai de debat i de discussió de totes les qüestions que afecten la ciutat. Oposició, govern i ciutadania es troben per debatre, consensuar i pactar tot el que afecta al bé comú. Governar doncs no és potestat de l’equip de govern sinó del ple municipal i l’oposició té un paper important.

Fer oposició no és exclusivament la contínua confrontació a les polítiques de l’equip de govern. L’oposició s’ha d’exercir des d’una perspectiva didàctica i constructiva, mantenint l’essència del perfil polític i amb coherència de les decisions i actuacions preses, sobretot d’aquells partits que han transitat entre govern i oposició.

Malauradament per a Sant Feliu l’oposició política del PSC no existeix. Almenys, una oposició amb idees, constructiva, alternativa... Des de que el PSC va perdre les eleccions municipals camina per la senda de la crítica fàcil i la crispació, una senda buida de contingut polític més a prop del populisme i la demagògia que de la defensa d’un programa propi i alternatiu al de l’equip de govern. Només cal donar un cop d’ull al full d’Actualitat socialista per adonar-se’n de la seva deriva.

Durant els anys de govern del PSC amb Juan Antonio Vázquez i Lourdes Borrell, actual cap de l’oposició, van reiterar constantment la dura tasca a que els sotmetíem els regidors i regidores del grup municipal d’ICV-EUiA. Segur que haguessin volgut una oposició: callada, timorata, que es limités a assistir als plens i votar de forma sistemàtica en contra de les propostes del govern. Però no va ser així!

Quan a les eleccions del 2003 Iniciativa va passar a l’oposició, l’Àngel Merino va prendre la decisió de continuar representant la ciutadania. I així ho vàrem fer! És cert que des de l’oposició, però on s’ha dit que només es construeix ciutat des de l’alcaldia? Durant aquests anys, amb l’Àngel i el Jordi, a Iniciativa vàrem creure en el nostre programa i en un model de ciutat. Vàrem optar per fer una política constructiva amb propostes i alternatives al model de ciutat del PSC. Moció rere moció vam marca l’agenda municipal i vam portar el debat al ple municipal, perquè entenem que fer oposició és un exercici de salut democràtica i exercir-la bé és un deure amb la ciutadania que representem. No fer-ho, és deixar una part de la ciutadania sense veu. Aquesta és l’oposició en la que crec.

No es fàcil fugir ‘del tot si val’ o de la desqualificació sistemàtica de tot el que proposa l’equip de govern. Aquest és un mal que afecta la política i que incuba el virus de la desafectació en la ciutadania per la incomprensió que generen polítics que anteposen decisions partidistes i interessades amb l´únic objectiu d’aconseguir l’elecció. La ciutadania vol polítics coherents, estiguin al govern o a l’oposició, i que tinguin una visió amplia de la ciutat. La desqualificació sense alternatives constructives i realistes només serveix per confondre, crear expectatives i generar desengany en uns ciutadans i ciutadanes ja prou mancats de confiança en la política.

Per bé de la ciutat, espero i desitjo que el PSC aparqui la crítica fàcil i es posi a treballar per una alternativa política amb idees i propostes de futur.

Vull destacar la tasca d’ERC, un partit que a les passades eleccions va perdre la representació al ple municipal però que han sabut conservar un espai de representació i d’oposició tant a fora com en el ple.