Mai he sabut comprendre, que sí respectar, com una persona pot arribar a la conclusió que votar no serveix per a res, o que tots els polítics són iguals; deixant entreveure que tots ho faran igual de malament, o altres frases lapidàries per l'estil. O, la que més m'ofusca, per rematar, "jo sóc apolític!", com si un pogués decidir un dia declarar-se "apersona"; bé potser aquí he relliscat; i, hi ha qui sí que ha arribat a aquest estat asocial. Però tornant al que volia exposar: no podem oblidar que les decisions que prenen els polítics, a vegades mal anomenats "polítics" en quant que la condició fer ser-ho no és la de "fer" de polític sinó la de preocupar-se pel bé comú, dit sigui de pas. Bé, doncs, aquells a qui amb el vot, o no votant, els hi cedim tot el poder de decidir en nom nostre, "dret inalienable a l'individu", per exercir el que ens correspon com a ciutadans i ciutadanes, i ho fem gratuïtament perquè facin i desfacin el que ells considerin; a cops encertadament, a cops irreflexivament o, en altres ocasions interessadament.
L'individu "persona" no es pot desentendre de les decisions que prenen "els treballadors polítics", ens afecten en tot: en l'educació dels nostres fills, en la sanitat que rebem, en el mercat laboral, en el cost de l'habitatge, en el transport o els impostos. El model de societat; cap a on anem, com actuem davant el canvi climàtic, etc., etc., etc. Per tant, no votar, o autoexcloure's enlairant la bandera "apolític", és desentendre's del món i de la societat en la qual vivim perquè d'altres prenguin les decisions per nosaltres. Això sí, ens reservem el dret a "pataleta" si la cosa no surt bé! Poc respecte ens tenim a nosaltres mateixos si no entomem la nostra responsabilitat.
A la pregunta que em fa una amiga sobre si aniré a votar; i tant que votaré!, no he deixat de fer-ho mai, i aquest és un més dels valors que he transmès als meus fills, cada cop més adults, amb vides pròpies, però encara conservem el moment d'anar a votar com un "ritual" familiar. A casa votarem tots!, el Miquel ho farà per primer cop, està preocupat, però molt interessat a saber com pot influir el seu "petit" gest en la societat que l'espera, en què passarà si guanyen uns o surten els altres; ell està atent, reflexionant pel futur que li espera; i jo no el fallaré. Votaré per mi i pensant en ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No te'n estiguis de dir la teva
Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.
Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.
No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.
Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.
ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.