Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

diumenge, 14 de febrer de 2021

𝐌𝐢𝐧𝐢𝐫𝐞𝐟𝐥𝐞𝐱𝐢𝐨́: ❞𝐍𝐢 𝐭𝐨𝐭𝐞𝐬 𝐥𝐞𝐬 𝐜𝐨𝐧𝐬𝐭𝐢𝐭𝐮𝐜𝐢𝐨𝐧𝐬 𝐬𝐨́𝐧 𝐢𝐠𝐮𝐚𝐥𝐬, 𝐧𝐢 𝐄𝐬𝐭𝐚𝐭 𝐞́𝐬 𝐬𝐢𝐧𝐨̀𝐧𝐢𝐦 𝐝𝐞 𝐝𝐞𝐦𝐨𝐜𝐫𝐚̀𝐜𝐢𝐚❞



Com en totes les qüestions es sempre difícil dissociar entre la vivència personal (tot allò que ens ha modelat i ens serveix de referencia a alhora de tenir opinió), de l'estricte anàlisis del problema sense interferències personals i que ens permeti valorar amb perspectiva; difícilment un llop famèlic podria entaular una conversa amb un conill sobre els millors hàbits de la dieta i que aquest el persuadís de menjar-se'l a canvi d'una pastanaga.

A la qüestió: Quin País democràtic pot admetre l’abolició unilateral d’una constitució democràtica? Cal reflexionar alguns conceptes:

  • País, sinònim d'Estat. L'Europa dels Estats és un acord entre les potències sorgides desprès de les dues grans guerres mundials per entre altres qüestions "fer i deixar fer" ´per no haver d'involucrar-se en més conflictes. Si no fos així, ja haguéssim tingut una altre gran guerra per exemple amb l'annexió de Crimea per part de Rússia o d'altres conflictes arreu del món. La Unió Europea, una de les primeres votacions que vaig poder exercir a favor de l'entrada d'Espanya, no deixar de ser un altre control dels Estats per blindar una vella estructura de poder on els Estats i no les persones controlen l'economia i la societat.

  • Democràcia, sinònim de representació del poble. Imperfectes o no, el que és segur es que no totes les democràcies assoleixen les mateixes garanties de representació del poble al que representen, ni Alemanya és Espanya, ni Espanya és Veneçuela, Turquia o Egipte. El que em fa pensar que no totes les constitucions són igual de democràtiques i que no tots els processos que volen millorar la vida de la seva gent poden ser titllats de rebel·lions, ni tots els governs democràtics poden ser considerats "legítims".

Com molts de vosaltres, jo no vaig poder votar la constitució del 78; com tampoc ho vaig fer quan vaig exercir les funcions de representació com a regidor en les que vaig utilitzar la formula “per imperatiu legal”. Entenc per tant a moltes de les persones que no se senten representades per la constitució del 78, fruit de més d'un segle de distanciament entre aquella societat i l'actual i, també fruit del moment de post dictadura i d'aquella “pactada” i maldestre transició. El que crec, i això ho vaig escoltar d'alguns dels redactors de la constitució del 78, és que la voluntat oberta al diàleg i a la diversitat era molt més àmplia que la que desprès el "país" que la posa en pràctica, esbiaixa els preceptes segons unes valors més restrictius que els que tenien els "pares fundadors".

No sé quina es la millor forma de solucionar el distanciament entre els que no permeten exercir la voluntat de fer les coses diferents o els que ja estan farts de ser obligats a unes normes amb les que no creuen; si es canviant el tarannà de l'espanya rància, monàrquica i centralista o amb un viatge a lo desconegut. És tan pervers intentar marxar a la brava com no permetre que exerceixin la voluntat de fer-ho.

El que tinc molt clar és qui ha ocasionat el problema. A Catalunya l'independentisme era minoritari fins que el 2006 el país que exerceix la constitució del 78 va tombar els anhels de moltes persones. I a partir d'aquell moment la intransigència dels següents governs de l'Estat Espanyol, emparats en la constitució del 78, han influït i malmès una cohabitació entre els "uns" i els "altres". L'estatut votat pels catalans, no era independentista; els que se'l van "cepillar" sí que eren centristes. Personalment vull un canvi, un país republicà, d'esquerres, laic, amb serveis públics, amb tolerància, amb inclusió, amb oportunitats per tothom, on no es permeti que algú no tingui per menjar, per viure o per treballar, on l'educació sigui un dret i no exclusiu dels que el poden pagar...

Sí qui enarbora la constitució no permet canviar-la o impossibilita de forma tàcita que una part significativa decideixi, és tan dictador com el que la imposa. Aquí o al Congo. El dret a l’autodeterminació ha de ser per tots els pobles i no a conveniència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No te'n estiguis de dir la teva

Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.

Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.

No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.

Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.

ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.

Escrits relacionats: