Sota aquest títol podem trobar l'escola concertada actual, un tipus d'escola que gràcies a les subvencions públiques manté un nivell, en la majoria dels casos, millor que el de les escoles públiques.
Hi ha dos tipus d'escoles concertades: les escoles d'èlit, moltes d'elles religioses, que amb aportacions de la Generalitat i les aportacions 'obligatòries' dels alumnes matriculats a fundacions destinades al propi manteniment de l'escola, mantenen uns nivells altíssims a costa de grans inversions en equipaments, material escolar i docents molt ben remunerats; i, les escoles mitjanes que amb subvencions i quotes 'obligatòries' mensuals, aconsegueixen incrementar l'oferta docent i els equipaments.
El que sembla que no tenim són escoles que, amb perill de tancament, necessitin subvencions per poder fer front a l'ensenyament dels alumnes matriculats. Sota la por d'un caos en el sistema d'ensenyament públic si no es pogués mantenir l'oferta 'privada-mantinguda', estem patint una injustícia, els pares i mares, i per descomptat els nostres fills, que optem per un ensenyament públic amb diners públics. Les escoles públiques pateixen de inversió en equipaments, en salaris per als docents i en material escolar.
La diferència entre una escola pública i una altra de mantinguda rau en el fet que mentre l'escola pública és gratuïta - entre moltes cometes ja que en totes elles s'han de pagar despeses de menjador, de llibres i de material escolar -, a l'escola privada s'aprofiten els diners públics i les quotes dels nens i nenes escolaritzats per fer inversions en tot allò que mai una escola pública pot somiar adquirir, ni tant sols si fa una carta als Reis.
En realitat, les subvencions públiques no estan destinades a la gratuïtat de l'escola concertada, sinó a millorar la seva oferta envers l'escola pública, i això és una mala utilització dels diners públics, que haurien de servir per ajudar les escoles necessitades i no pas la de millorar l'oferta de les concertades per damunt de les públiques.
Hi ha dos tipus d'escoles concertades: les escoles d'èlit, moltes d'elles religioses, que amb aportacions de la Generalitat i les aportacions 'obligatòries' dels alumnes matriculats a fundacions destinades al propi manteniment de l'escola, mantenen uns nivells altíssims a costa de grans inversions en equipaments, material escolar i docents molt ben remunerats; i, les escoles mitjanes que amb subvencions i quotes 'obligatòries' mensuals, aconsegueixen incrementar l'oferta docent i els equipaments.
El que sembla que no tenim són escoles que, amb perill de tancament, necessitin subvencions per poder fer front a l'ensenyament dels alumnes matriculats. Sota la por d'un caos en el sistema d'ensenyament públic si no es pogués mantenir l'oferta 'privada-mantinguda', estem patint una injustícia, els pares i mares, i per descomptat els nostres fills, que optem per un ensenyament públic amb diners públics. Les escoles públiques pateixen de inversió en equipaments, en salaris per als docents i en material escolar.
La diferència entre una escola pública i una altra de mantinguda rau en el fet que mentre l'escola pública és gratuïta - entre moltes cometes ja que en totes elles s'han de pagar despeses de menjador, de llibres i de material escolar -, a l'escola privada s'aprofiten els diners públics i les quotes dels nens i nenes escolaritzats per fer inversions en tot allò que mai una escola pública pot somiar adquirir, ni tant sols si fa una carta als Reis.
En realitat, les subvencions públiques no estan destinades a la gratuïtat de l'escola concertada, sinó a millorar la seva oferta envers l'escola pública, i això és una mala utilització dels diners públics, que haurien de servir per ajudar les escoles necessitades i no pas la de millorar l'oferta de les concertades per damunt de les públiques.
Els centres concertats
ResponEliminaL’Avui, 13/01/04
Dies enrere, es publicava una carta del senyor Jaume Solé i Díaz sobre els centres concertats amb la qual no estic d'acord. Les coses són precisament al revés del que ell diu, perquè els concerts no sols no resten recursos a l'escola pública, sinó que tal com fins ara han estat funcionant han permès l'escolarització d'un terç dels alumnes de Catalunya amb la meitat del cost de funcionament que la resta. I sense que la creació i dotació d'aquestes places hagi suposat cap despesa a la Generalitat, ja que els concerts no només no contemplen ajuda alguna per a inversions sinó per poder concertar el centres han de disposar ja de les instal•lacions adequades.
El nou conseller d'Educació ja s'ha adonat d'aquesta situació i per això en recents declaracions reconeixia que el fet que es rescindeixin alguns concerts no suposarà més diners per a l'escola pública. També reconeixia que poder escollir el tipus de centre és un dret constitucional. El senyor Soler és partidari de l'escola pública. Estupend: és el seu dret. El meu és poder dur els meus fills a un centre concertat. I també pago impostos. No sé per què a ell l'hi ho han de pagar tot i a mi res.
César Sánchez Ortín
Sant Cugat del Vallès