Una de les qüestions que més em sorprèn i em preocupa des de què sóc regidor és la falta de sintonia entre l’Ajuntament i la ciutat. Cada vegada és més evident com l’equip de Govern es despreocupa a l’hora d’atendre i d’escoltar a la ciutadania de Sant Feliu. I això passa a l’administració local, on la democràcia es fonamenta des de la proximitat; on precisament s’han de construir ponts de diàleg entre els representants polítics i els ciutadans i ciutadanes més enllà del fet de votar cada quatre anys un projecte polític.
Des de fa mesos atenem en cada ple municipal les peticions de persones i entitats que, des de diferents àmbits de la ciutat, reclamen ser escoltades pels representants polítics. Fan servir aquest òrgan de representació ciutadana per exposar les seves queixes. Fins aquí un exercici democràtic.
Ciutadans i polítics -aquests últims són els que tenen la responsabilitat de governar- no sempre tenen la necessitat d’entendre’s i d’arribar a acords en tots els assumptes; uns representen col·lectius que se senten afectats i els altres representen els ciutadans i ciutadanes que els han donat la responsabilitat durant quatre anys per portar el timó de la ciutat. Però..., es pot governar a contracorrent de la ciutadania? És una reflexió que és necessari valorar.
Ara bé, ja no es tracta tan sols del problema concret que pateixen aquests ciutadans i ciutadanes i que els porta a reclamar l’atenció del conjunt de grups municipals. En la majoria dels casos del què més es queixen, més enllà del problema que els afecta, és de la falta de diàleg amb l’Ajuntament. Què està succeint?
Avui a Sant Feliu patim una manca de predisposició per part de l’equip de Govern a escolar a la ciutat. També els grups de l’oposició molt sovint veiem com se’ns nega informació per realitzar la funció que ens ha encomanat la ciutadania.
No és d’estranyar, doncs, les actuacions del Sr. Vázquez encaminades precisament a tancar la porta a la participació -en el sentit ampli de la paraula- oberta: prescindir dels consells territorials, sectorials i de ciutat; enfrontament amb les entitats veïnals; restriccions en els mitjans d’informació públics, Ràdio Sant Feliu i butlletí municipal; o amenaces en el canvi de funcionament del ROM (Reglament Orgànic Municipal) per tal de restringir l’accés dels ciutadans i ciutadanes al ple municipal; són símptomes del canvi d’actitud en l’equip de govern.
Una llista inacabable de problemes presentats al ple municipal per ciutadans i entitats han començat per la falta de diàleg, d’informació i de transparència entre la ciutat i l’Ajuntament. Darrerament, han assistit al ple municipal entre d’altres col•lectius, dos que vull remarcar: un, els usuaris i usuàries del Complex Municipal de Piscines i l’altre, l’alumnat de l’Escola de Persones Adultes Mestre Esteve; en ambdós casos han manifestat la falta de diàleg amb l’Ajuntament i la falta de predisposició per arribar a acords.
Un altre cas, és el tracte amb les entitats veïnals que insistentment sol•liciten ser informades dels temes que afecten a la ciutat i que han denunciat la falta de transparència de l’equip de Govern en temes tan importants per al futur de la ciutat com: el mal funcionament del servei de la neteja i recollida d’escombraries, l’arribada del metro a la ciutat en millors condicions, la desviació de diners del pressupost del Complex de Piscines Municipals, l’opacitat en la compra de la Sala Ibèria, els defectes en la construcció de la nova piscina municipal, la modificació del pla general metropolità (PGM) que afecta als barris de les Grases i de Mas Lluí, etc.
Com a ciutadans hem d’exigir el dret al diàleg i a la participació en les decisions que afecten al futur de la nostra ciutat com a garantia de transparència. Els polítics, representants de la veu de la ciutadania, han de fer l’esforç d’escoltar, dialogar i buscar el consens si aquest és possible. Quan del que es queixa la ciutadania és de manca d’atenció, de poca disponibilitat al diàleg i d’opacitat vers a ells; és en aquest moment quan la democràcia de proximitat és veu falta de la seva essència i el diàleg de participació és transforma en un monòleg sord i sense resposta.
amb participació, fem +santfeliu
Des de fa mesos atenem en cada ple municipal les peticions de persones i entitats que, des de diferents àmbits de la ciutat, reclamen ser escoltades pels representants polítics. Fan servir aquest òrgan de representació ciutadana per exposar les seves queixes. Fins aquí un exercici democràtic.
Ciutadans i polítics -aquests últims són els que tenen la responsabilitat de governar- no sempre tenen la necessitat d’entendre’s i d’arribar a acords en tots els assumptes; uns representen col·lectius que se senten afectats i els altres representen els ciutadans i ciutadanes que els han donat la responsabilitat durant quatre anys per portar el timó de la ciutat. Però..., es pot governar a contracorrent de la ciutadania? És una reflexió que és necessari valorar.
Ara bé, ja no es tracta tan sols del problema concret que pateixen aquests ciutadans i ciutadanes i que els porta a reclamar l’atenció del conjunt de grups municipals. En la majoria dels casos del què més es queixen, més enllà del problema que els afecta, és de la falta de diàleg amb l’Ajuntament. Què està succeint?
Avui a Sant Feliu patim una manca de predisposició per part de l’equip de Govern a escolar a la ciutat. També els grups de l’oposició molt sovint veiem com se’ns nega informació per realitzar la funció que ens ha encomanat la ciutadania.
No és d’estranyar, doncs, les actuacions del Sr. Vázquez encaminades precisament a tancar la porta a la participació -en el sentit ampli de la paraula- oberta: prescindir dels consells territorials, sectorials i de ciutat; enfrontament amb les entitats veïnals; restriccions en els mitjans d’informació públics, Ràdio Sant Feliu i butlletí municipal; o amenaces en el canvi de funcionament del ROM (Reglament Orgànic Municipal) per tal de restringir l’accés dels ciutadans i ciutadanes al ple municipal; són símptomes del canvi d’actitud en l’equip de govern.
Una llista inacabable de problemes presentats al ple municipal per ciutadans i entitats han començat per la falta de diàleg, d’informació i de transparència entre la ciutat i l’Ajuntament. Darrerament, han assistit al ple municipal entre d’altres col•lectius, dos que vull remarcar: un, els usuaris i usuàries del Complex Municipal de Piscines i l’altre, l’alumnat de l’Escola de Persones Adultes Mestre Esteve; en ambdós casos han manifestat la falta de diàleg amb l’Ajuntament i la falta de predisposició per arribar a acords.
Un altre cas, és el tracte amb les entitats veïnals que insistentment sol•liciten ser informades dels temes que afecten a la ciutat i que han denunciat la falta de transparència de l’equip de Govern en temes tan importants per al futur de la ciutat com: el mal funcionament del servei de la neteja i recollida d’escombraries, l’arribada del metro a la ciutat en millors condicions, la desviació de diners del pressupost del Complex de Piscines Municipals, l’opacitat en la compra de la Sala Ibèria, els defectes en la construcció de la nova piscina municipal, la modificació del pla general metropolità (PGM) que afecta als barris de les Grases i de Mas Lluí, etc.
Com a ciutadans hem d’exigir el dret al diàleg i a la participació en les decisions que afecten al futur de la nostra ciutat com a garantia de transparència. Els polítics, representants de la veu de la ciutadania, han de fer l’esforç d’escoltar, dialogar i buscar el consens si aquest és possible. Quan del que es queixa la ciutadania és de manca d’atenció, de poca disponibilitat al diàleg i d’opacitat vers a ells; és en aquest moment quan la democràcia de proximitat és veu falta de la seva essència i el diàleg de participació és transforma en un monòleg sord i sense resposta.
amb participació, fem +santfeliu
Doncs sí, aixó de la democràcia participativa es un compte pendent del nostre ajuntament.
ResponEliminaFa uns mesos es va escriure a un mitja de comunicació de Sant Feliu (que no municipal) sobre la Cap de Comunicació de l'Ajuntament de Sant Feliu: Victòria Rius Enrich. Pensant que alguna cosa tindre a veure la Cap amb aquestes ganes de tapar-nos la boca als ciutadans, fet una recerca del seu nom a google.
Només teclejar-ho he vist que va començar cobran 2.931'42 euros bruts mensuals (això sense comptar posibles complements): no està gens malament guanyar aquests calés per encarregar-se de que tota informació que surti de l'ajuntament ho faci amb un barnis de “flower-power” del que només és capaç Sant Feliu, que per aixó es la “Ciutat de les Roses”.
Segons la web municipal (mitjà de comunicació municipal), en una informació que vaig poder llegir breument (va desapareixer en poc temps) en aquest món color de rosa que pretenen vendre'ns, hi ha dos nous actors: em refereixo als dos nous treballadors a les ordres de la nostra experta en comunicació.
Són dues persones seleccionades per un tribunal “imparcial”, on estaba Ramón Luque Sànchez: Cap de Comunicació de l'Ajuntament de Sant Cugat i a la Carme Reverte Calvo del OAMCIC de l'Ajuntament de Sant Cugat. Buscant una mica (això de google es un vici) és fácil comprobar que l'Ajuntament de Sant Cugat esta regit per CIU i que CIU és el partit polític al què ha estat vinculada laboralment Victòria fins que va arribar a la nostra ciutat. Segurament no es coneixian.
Una de les seleccionades ha sigut Marta Saurina Delgado. La seva germana Isabel Saurina Delgado que va ser cap de l'Àrea de Relacions Territorials de la Secretaria de Relacions Internacionals del Departament de la Presidencia de la Generalitat. Segurament no ha tingut res a veure.
Tenim que estar contents, la Cap de Comunicació de l’ajuntament mai tornarà a estar sola, i l´Alcalde tampoc. Per un moment ens faràn sentir que vivím en el millor lloc del món, encara que cada nit ella torni a casa seva, lluny de la nostra ciutat.
Però deixem-nos de ximpleries: llegin la web municipal podem dir que aquí el més important es que Juan Antonio (l’alcalde) tingui un blog.
La falta de dialogo es total. Yo particularmente he escrito al Ayuntamiento por diferentes motivos: Duplicidad en el impuesto de basuras, problemas de botellón en el parque del Llobregat, letrero publicitario en el Pla que provoca que para salir del parking debas invadir el carril bus para ver algo, etc etc y NUNCA CONTESTA; antes se decía que el silencioo administrativo daba la razón al que reclamaba ¿es así?. Pero me consta que este problema no es sólo conmigo, se que hay Asociaciones de Colegios , Escuelas de Música, etc que tienen problemas se los exponen al Ayuntamiento y no contesta. ¿es falta de razón , no saben leer, no saben contestar,?. En todo caso es falta de profesionalidad y de educación.
ResponEliminaJavier Pablos Perez
Tota aquesta actitud de l’equip de govern, i sobre tot de l’alcalde ni és casual ni és fruit de la incapacitat únicament.
ResponEliminaEl que pretenen és generar desànim: no hi ha res a fer, tots són iguals...
Quin és el problema? Sant Feliu és diferent a moltes altres ciutats de l’entorn. La gent està acostumada a viure la ciutat, se la estima, s’informa de les coses, té opinió i la vol fer valer.
El poder de la gent és molt important, no ens podem deixar arrossegar per el desànim en el que volen instal·lar-nos per a que desistim de revelar-nos i els que ara estan al govern de la ciutat puguin continuar fent.
No permetrem que destrueixin el model de ciutat viva que hem construït al llarg de tants anys.
M’estimo la ciutat de les festes al carrer, de les escoles bressol, de les entitats que organitzen mil i una activitats, de la gent que pren la paraula en el ple municipal... i lluitaré per a que tot això no ho perdem.
Manel Martínez