Tornada de vacances i les converses de costum amb amics i companys: on has estat?, què has fet?, com han anat?; i entre una i altra explicació els comentaris típics, per aquells que ens desplacem per carretera: si aquest any es corria més o menys que a l’any passat o si hi havia més o menys controls de trànsit. Cap referència sobre si han augmentat o han disminuït els accidents en carretera o si les mesures del Servei Català de Trànsit han estat les adequades o no. Hem tornat i això és el que compta.
Des de la posada en funcionament del carnet per punts la velocitat a les carreteres i autopistes ha baixat, fet que ha influït directament en una disminució de la sinistralitat. Sembla ésser que la nostra naturalesa humana no ens permet entendre les normes de seguretat si la prohibició no va acompanyada de sanció. Així doncs un control més ferri sobre els nostres hàbits de conducció amb l’amenaça de la pèrdua del carnet ens ha fet posar el fre alhora de pitjar l’accelerador.
L’any 1974, degut a la primera cisis del petroli i com a mesura d’estalvi, es van establir les primeres limitacions de velocitat. En l’actualitat la velocitat màxima és de 120 quilòmetres per hora en les vies d’alta capacitat, limitació fixada l’any 1981. Si la velocitat màxima permesa és o no l’adequada o ha de ser una altre és pal d’un altre paller. Amb uns o altres límits la realitat és que no tots els conductors i conductores assumim el mateix grau de civisme a la carretera i no tan sols em refereixo a la velocitat, ja no parlem de mantenir la distància de seguretat entre vehicles, no conduir si s’ha begut alcohol o l’ús del cinturó de seguretat, etc. La realitat és que si majoritàriament fóssim conductors respectuosos amb els límits de velocitat de ben segur que les morts en carretera no serien les que desgraciadament són avui en dia. La qüestió és si s’ha de deixar exclusivament el control de la velocitat en mans dels conductors, o en aquest cas en els nostres peus.
Posem límit als límits
Si de velocitat màxima permesa és del què estem parlant, quin sentit trobeu en permetre la venda de vehicles que superen els 200 quilòmetres per hora, velocitat molt superior a la velocitat màxima permesa, si no hi ha carreteres on es permeti circular a aquestes velocitats?. Sincerament un sense sentit induït per la indústria automobilística com a forma de promocionar els seus productes: “a més velocitat pot arribar, millor producte és”. L’Estat gasta moltíssims diners en campanyes cíviques quan la solució passa per què la indústria automobilística assumeixi el límit de velocitat en la fabricació dels vehicles. Hi ha fabricants que incorporen en alguns dels seus models un limitador electrònic, però aquest està programat molt per sobre de la velocitat legal permesa. N’hi hauria prou amb no autoritzar l’homologació de vehicles sense un limitador electrònic de velocitat ajustat a la velocitat màxima permesa, possiblement amb un marge de seguretat del 20 o 25 per cent.
Un problema, una solució. En aquest cas, una solució a tres problemes: els accidents de trànsit, el consum energètic i la contaminació ambiental.
Des de la posada en funcionament del carnet per punts la velocitat a les carreteres i autopistes ha baixat, fet que ha influït directament en una disminució de la sinistralitat. Sembla ésser que la nostra naturalesa humana no ens permet entendre les normes de seguretat si la prohibició no va acompanyada de sanció. Així doncs un control més ferri sobre els nostres hàbits de conducció amb l’amenaça de la pèrdua del carnet ens ha fet posar el fre alhora de pitjar l’accelerador.
L’any 1974, degut a la primera cisis del petroli i com a mesura d’estalvi, es van establir les primeres limitacions de velocitat. En l’actualitat la velocitat màxima és de 120 quilòmetres per hora en les vies d’alta capacitat, limitació fixada l’any 1981. Si la velocitat màxima permesa és o no l’adequada o ha de ser una altre és pal d’un altre paller. Amb uns o altres límits la realitat és que no tots els conductors i conductores assumim el mateix grau de civisme a la carretera i no tan sols em refereixo a la velocitat, ja no parlem de mantenir la distància de seguretat entre vehicles, no conduir si s’ha begut alcohol o l’ús del cinturó de seguretat, etc. La realitat és que si majoritàriament fóssim conductors respectuosos amb els límits de velocitat de ben segur que les morts en carretera no serien les que desgraciadament són avui en dia. La qüestió és si s’ha de deixar exclusivament el control de la velocitat en mans dels conductors, o en aquest cas en els nostres peus.
Posem límit als límits
Si de velocitat màxima permesa és del què estem parlant, quin sentit trobeu en permetre la venda de vehicles que superen els 200 quilòmetres per hora, velocitat molt superior a la velocitat màxima permesa, si no hi ha carreteres on es permeti circular a aquestes velocitats?. Sincerament un sense sentit induït per la indústria automobilística com a forma de promocionar els seus productes: “a més velocitat pot arribar, millor producte és”. L’Estat gasta moltíssims diners en campanyes cíviques quan la solució passa per què la indústria automobilística assumeixi el límit de velocitat en la fabricació dels vehicles. Hi ha fabricants que incorporen en alguns dels seus models un limitador electrònic, però aquest està programat molt per sobre de la velocitat legal permesa. N’hi hauria prou amb no autoritzar l’homologació de vehicles sense un limitador electrònic de velocitat ajustat a la velocitat màxima permesa, possiblement amb un marge de seguretat del 20 o 25 per cent.
Un problema, una solució. En aquest cas, una solució a tres problemes: els accidents de trànsit, el consum energètic i la contaminació ambiental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No te'n estiguis de dir la teva
Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.
Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.
No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.
Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.
ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.