Penjo aquest post dues setmanes més tard d’haver-lo escrit. Podria no fer-ho o podria haver-lo canviat, però ni una cosa ni l’altra m’han semblat justes pels nens que durant aquestes dues setmanes han viscut en la incertesa de saber si podrien o no practicar l’esport que els agrada juntament amb els seus companys.
Durant els darrers dies, els pares i mares d’aquests nens hem demanat al Club de Bàsquet Sanfeliuenc una solució a una situació tremendament injusta i clarament gens pedagògica. Lamentablement ni la junta ni la direcció tècnica del club han rectificat. Excusats en un model professional i competitiu no han entès que treballen amb il·lusions i amb sentiments, que treballen amb infants. Ens regalen paraules sobre els valors esportius quan l’únic que sembla importar és guanyar i ser millors que els altres.
Espero i desitjo que la Federació Catalana de Basquet prengui bona nota del funcionament dels clubs i que tingui èxit en el seu projecte "Bàsquet Arreu". Una iniciativa que busca reactivar els valors que porta implícit l'esport.
El meu camí és diferent i treballaré per canviar aquest model esportiu orientat a resultats on els valors no tenen cabuda i el que compta és ser els primers.
El nou coordinador del bàsquet base del Club de Bàsquet Santfeliuenc trenca els principis pedagògics i de conscienciació dels valors esportius en l’aplicar criteris professionals alhora de renovar les plantilles dels equips del planter.
Em perdonareu que després de molts articles escrivint i reflexionant sobre temes de ciutat o si voleu de política local, avui em deixi portar pels sentiments personals. No són paraules premeditades sinó frases i pensaments desbordats al veure les cares compungides d’uns nens de 10 i 11 anys que per decisions “professionals” han estat apartats del seu, fins ahir, grup d’amics de bàsquet.
Sé que no sabeu de què us parlo, però deixeu-me un moment i entendreu perquè dono voltes a les paraules abans d’entrar a fons. Parteixo de la premissa que un club no són les persones individuals que desenvolupen algun càrrec o que circumstancialment la dirigeixen, però estareu d’acord amb mi que són les persones que d’una forma o altra el representen, comuniquen la imatge i transmeten els valors del club amb les seves accions o decisions
Miro de mesurar les meves paraules, no vull perjudicar el club ni, per suposat, els seus socis, jugadors o aficionats. Fa temps que dissabte rere dissabte segueixo la canalla: un grup de nens que l’únic que volen és jugar, divertir-se i si l’equip contrari els hi ho permet guanyar algun partit. Durant aquest últim any els pares i mares dels equips de la categoria Mini del Santfeliuenc hem acompanyat a aquests nens en les matinades de dissabte i en els desplaçaments, no sempre propers. Potser algun d’ells s’ha pogut imaginar ser algun dia Pau Gasol o Juan Carlos Navarro, però quin desencant quan, segurament i sense por a equivocar-me, s’adonin que els seus ídols són de carn i ossos però que no tots poden arribar a ser “Gasols” o “Navarros”. El desencant, la desil·lusió, segur que els hi arribarà d’aquí a uns quants anys. Però avui estic indignat: un entrenador, un club, una entitat esportiva de Sant Feliu s’ha deixat arrossegar per l’èxit o èxits futurs, per l’afany, diguem de protagonisme, d’un coordinador que de manera inversemblant, s’ha pensat que emularà a Xavi Pascual i que potser el seu èxit professional li vindrà marcat per la tasca que faci avui amb uns nens de 10 i 11 anys; orfe de sentiments i de valors ha dictat les normes, tan antigues com les dels homes del neolític o del vell i llunyà oest: qui sigui bon jugador es queda i qui no, a l’equip dels dolents. Dures paraules a uns nens que temps tindran per enfrontar-se a la realitat.
Durant l’anterior curs esportiu un grup de pares i mares hem cregut i així ho hem transmès als nostres fills, que el més important és participar, el més correcte és ajudar-se uns als altres, que el valor d’un equip són els companys, que no per ser millor o per ser més alt o per marcar més punts; uns tenen més i els altres menys. Doncs no, avui un club, un club de bàsquet, un club de bàsquet de Sant Feliu, ha reunit a 18 nens al cercle central de la pista esportiva del pavelló municipal i ha repartit 12 papers del grup dels “bons” i 6 papers del grup dels “dolents”, i amb arguments i criteris estrictament professionals, com si del primer equip del Barça o del Joventut parléssim. Els ha exposat tranquil·lament com han d’encarar de forma positiva el fet de ser apartats del seu grup. A partir d’avui sou del grup dels dolents. Ah!, i no us preocupeu, els bons no són molt més bons però entrenaran sota cobert al pavelló municipal, on entrenen els millors i vosaltres, que no sou gaire més dolents, entrenareu a la pista del pati de l’escola, pelant-vos de fred, pensant suposo que d’aquesta forma correran més i algun dia seran tan bons com els bons.
Ja hem direu com es pot explicar a aquests nens que els han separat del seu equip perquè no són prou alts o prou forts o amb prou qualitats, i que els que han arribat els hi han pres el seu lloc a l’equip. Aquests no són els valors que com a persona vull transmetre al meu fill i tampoc són els valors ni el model esportiu que defenso per a cap entitat de la nostra ciutat.
Creieu-me que ho dic amb el cor a la mà, l’entitat està per sobre de les persones que la dirigeixen i res a dir dels seus associats. El Club Bàsquet Santfeliuenc és una entitat arrelada a la ciutat amb 80 anys d'història. Una entitat amb un projecte de treball amb dedicació i foment de la pràctica esportiva. Però amb uns responsables dels equips del bàsquet base que no estan a l’alçada d’un club amb un planter de més de 250 infants i joves on s’han de cuidar els valors esportius i humans: companyonia, solidaritat, amistat, saber perdre i també guanyar; qualitats que sens dubte seran necessàries al llarg de la seva vida. Valors personals que van més enllà de l’activitat esportiva, , valors que porta implícit l'esport com l'autoestima, confiança, cooperació, integració, respecte, responsabilitat o tolerància.
amb un model d'esport amb valors, fem+ santfeliu
Em perdonareu que després de molts articles escrivint i reflexionant sobre temes de ciutat o si voleu de política local, avui em deixi portar pels sentiments personals. No són paraules premeditades sinó frases i pensaments desbordats al veure les cares compungides d’uns nens de 10 i 11 anys que per decisions “professionals” han estat apartats del seu, fins ahir, grup d’amics de bàsquet.
Sé que no sabeu de què us parlo, però deixeu-me un moment i entendreu perquè dono voltes a les paraules abans d’entrar a fons. Parteixo de la premissa que un club no són les persones individuals que desenvolupen algun càrrec o que circumstancialment la dirigeixen, però estareu d’acord amb mi que són les persones que d’una forma o altra el representen, comuniquen la imatge i transmeten els valors del club amb les seves accions o decisions
Miro de mesurar les meves paraules, no vull perjudicar el club ni, per suposat, els seus socis, jugadors o aficionats. Fa temps que dissabte rere dissabte segueixo la canalla: un grup de nens que l’únic que volen és jugar, divertir-se i si l’equip contrari els hi ho permet guanyar algun partit. Durant aquest últim any els pares i mares dels equips de la categoria Mini del Santfeliuenc hem acompanyat a aquests nens en les matinades de dissabte i en els desplaçaments, no sempre propers. Potser algun d’ells s’ha pogut imaginar ser algun dia Pau Gasol o Juan Carlos Navarro, però quin desencant quan, segurament i sense por a equivocar-me, s’adonin que els seus ídols són de carn i ossos però que no tots poden arribar a ser “Gasols” o “Navarros”. El desencant, la desil·lusió, segur que els hi arribarà d’aquí a uns quants anys. Però avui estic indignat: un entrenador, un club, una entitat esportiva de Sant Feliu s’ha deixat arrossegar per l’èxit o èxits futurs, per l’afany, diguem de protagonisme, d’un coordinador que de manera inversemblant, s’ha pensat que emularà a Xavi Pascual i que potser el seu èxit professional li vindrà marcat per la tasca que faci avui amb uns nens de 10 i 11 anys; orfe de sentiments i de valors ha dictat les normes, tan antigues com les dels homes del neolític o del vell i llunyà oest: qui sigui bon jugador es queda i qui no, a l’equip dels dolents. Dures paraules a uns nens que temps tindran per enfrontar-se a la realitat.
Durant l’anterior curs esportiu un grup de pares i mares hem cregut i així ho hem transmès als nostres fills, que el més important és participar, el més correcte és ajudar-se uns als altres, que el valor d’un equip són els companys, que no per ser millor o per ser més alt o per marcar més punts; uns tenen més i els altres menys. Doncs no, avui un club, un club de bàsquet, un club de bàsquet de Sant Feliu, ha reunit a 18 nens al cercle central de la pista esportiva del pavelló municipal i ha repartit 12 papers del grup dels “bons” i 6 papers del grup dels “dolents”, i amb arguments i criteris estrictament professionals, com si del primer equip del Barça o del Joventut parléssim. Els ha exposat tranquil·lament com han d’encarar de forma positiva el fet de ser apartats del seu grup. A partir d’avui sou del grup dels dolents. Ah!, i no us preocupeu, els bons no són molt més bons però entrenaran sota cobert al pavelló municipal, on entrenen els millors i vosaltres, que no sou gaire més dolents, entrenareu a la pista del pati de l’escola, pelant-vos de fred, pensant suposo que d’aquesta forma correran més i algun dia seran tan bons com els bons.
Ja hem direu com es pot explicar a aquests nens que els han separat del seu equip perquè no són prou alts o prou forts o amb prou qualitats, i que els que han arribat els hi han pres el seu lloc a l’equip. Aquests no són els valors que com a persona vull transmetre al meu fill i tampoc són els valors ni el model esportiu que defenso per a cap entitat de la nostra ciutat.
Creieu-me que ho dic amb el cor a la mà, l’entitat està per sobre de les persones que la dirigeixen i res a dir dels seus associats. El Club Bàsquet Santfeliuenc és una entitat arrelada a la ciutat amb 80 anys d'història. Una entitat amb un projecte de treball amb dedicació i foment de la pràctica esportiva. Però amb uns responsables dels equips del bàsquet base que no estan a l’alçada d’un club amb un planter de més de 250 infants i joves on s’han de cuidar els valors esportius i humans: companyonia, solidaritat, amistat, saber perdre i també guanyar; qualitats que sens dubte seran necessàries al llarg de la seva vida. Valors personals que van més enllà de l’activitat esportiva, , valors que porta implícit l'esport com l'autoestima, confiança, cooperació, integració, respecte, responsabilitat o tolerància.
amb un model d'esport amb valors, fem+ santfeliu
Hola Jaume,
ResponEliminaNomés dir-te dir-te que aquest any el meu fill no podrà practicar basquet, donat que el club de basquet va canviar indiscriminadament el dia en que es feia l'esport. I com és natural els nens tenen altres activitats extraescolars, ja fixades per a poder conpaginar-les.
Ell feia basquet els dimarts i dijous i aquest curs el nou director de l'escola ho ha canviat a dilluns, dimecres i divendres. Així doncs un altre infant que no podrà practicar l'esport que li agrada... Ens passem a la natació...però a Sant Joan Despi...
Hola Jaume, som un grup de 7 sèniors (entre 23 i 32 anys) que hem jugat molts anys al santfe en diferents categories i els 3 últims anys al sènior B, pujant 1 vegada de categoria. A finals de la temporada passada el coordinador ens va dir (educadament) que erem uns elefants i que volien rejuvenir l´equip (cosa que ens va semblar coherent) però sense donar-nos cap alternativa a sanfeliuencs de tota la vida...
ResponEliminaEns hem buscat la vida (per molts és la segona vegada que ens foten fora del santfe) i ara juguem al CB Nou Esplugues. Et convido a que li preguntis al coordinador el resultat del primer partit de lliga:
CB Santfe B - CB Nou Esplugues.
Casos com el que expliques se succeeixen en el CBS any rera any, te´n podria explicar tants... Tots ens hem llegit el teu article i, encara que ja no som uns nens, ens hem sentit molt identificats...
...el principal problema és la falta d´una alternativa sòlida com a club a la ciutat. Jo mateix amb l´ajuda d´altre gent vaig intentar-ho fa uns anys amb el C.H. Sant Llorenç amb un èxit relatiu, et trobes bastant sol...
Ojalà en el futur se sumin els esforços necessaris per crear un espai on s´ofereixi una alternativa adequada a Sant Feliu i basada en els valors esportius que comentes.
Una abraçada
Bé Jaume, poc a dir després de llegir el teu post. Tal i com diu el Telekojeb aquesta situació es repeteix any rere any al CBS. Jo mateixa vaig viure aquesta situació quan tenia 10 anys, quan a l'equip del "dolents" ens feien entrenar a la pista de bàsquet del costat de l'antiga piscina coberta, a les 8 del vespre a l'hivern, deixant-nos els genolls sobre el ciment de la pista cada vegada que quèiem a terra, mentre "els bons" entrenaven tranquil·lament dins el pavelló.
ResponEliminaÉs indignant pensar que persones que suposadament estan allà per a "fomentar la col·laboració i el respecte" en un esport com el bàsquet siguin capaços de tirar enlaire la il·lusió d'uns nens de deu anys que l'única cosa que volen és gaudir d'aquest esport.
Em sap greu no ser a prop per recolzar-vos, així que us demano que si us plau, no deixeu que aquests nens es sentin desplaçats, motiveu-los, que no tirin la tovallola i continuïn fent el que els hi agrada. I si al CBS no els volen, porteu-los a un altre club. Sé que així a qui li toca pagar els plats de tot això és als pares que s'han de desplaçar, però si teniu la possibilitat de fer-ho, els nens us ho agrairan. Jo encara agraeixo als meus tots els viatges que van haver de fer per a portar-me a un altre equip.
I et puc dir de tot cor que aquests nanos s'ho mereixen perquè valen molt.
Totalment d'acord Telekojeb. És evident que la màxima teòrica del Santfeliuenc ha estat sempre somniar amb una competitivitat al màxim nivell des de joves i només els hi ha faltat el cas Navarro (que va marxar del Club 11 o 12 anys i que s'ha format al FC Barcelona).
ResponEliminaCrec que molts podriem explicar casos inversemblants al Santfeliuenc de males pràctiques esportives en quant a foment de l'esport. En el meu cas, per exemple, he viscut com desfeien un equip sencer perquè només n'escollien 2 o 3 per alimentar el grup de l'any següent a l'edat de cadet, és a dir, amb l'agreujant de l'edat. En un equip amb molts cadets "de segon any" els que pujavem de primer any infantils ens van fotre a tots al carrer.
La pregunta que es feien molts jugadors (que van acabar al Sant LLorenç) era perquè no feien dos equips. Els entrenadors i corrdinadors deien que falta de diners bla bla bla. Dos anys després quan dos nens fills de directius del club van pujar d'infantil sense lloc entre els grans , el club va crear dos cadets, l'A i el B.
Evidentment, com diu el Jaume, en l'esport hi ha molt més que guanyar, moltíssim més. I sobretot en una ciutat petita, on els nanos volen jugar i aprendre valors, una eina social molt útil com epxlica el Jaume. I com diu el Telekojeb recentment han actuat a l'inversa, han fet fora gent "massa gran" a anar al carrer perquè pujessin els joves que volen formar per anar a EBA, sense donar opcions de fer un altre sènior.
La reflexió que hauria de fer aquest club és: en 80 anys d'història heu tingut la "sort" de fer un Juan Carlos Navarro i d'estar a EBA amb 1 o cap jugador de la ciutat. És aquest el club que vol la ciutat? És més, l'ajuntament té clar que vol donar diners a un Club que se'ls gasta pel capritx de tenir un EBA sense gent de la ciutat?
A mi, sincerament, com a santfeliuenc, respectaria més un club amb planter i valors reals allà on fos. La única opció que ens ha quedat a molts és escriure en aquest blog o com a molt, com diu Telekojeb, guanyar a les pistes l'equip recent format de joves, que no tenen cap culpa.
En el futur estaria bé que si el Club vol fomentar l'esport, el bàsquet i la ciutat es pensés quins valors vol demostrar. no podem crear un club pels "flipats" amb puro a les cadires del pavelló.
Hola Jaume,
ResponEliminanomés volia donar suport a les paraules de Telekojeb i Oriol doncs jo també he estat part afectada per l'actuació del Santfe amb l'antic Sènior B del club.
Trobo molt encertat denunciar aquest comportament que pel que veig no ha canviat amb els anys doncs la major part de la gent formada a l'escola del Santfeliuenc com jo l'ha patit en algun moment o altre en la seva trajectòria dins el club.
Encara que, com bé diu Telekojeb, hem acabat trobant una solució, és una llàstima que 7 sèniors, tots ells nascuts a Sant Feliu, ens haguem vist obligats a "emigrar" a un altre poble per continuar jugant, millor o pitjor, tant se val, a un esport que ens agrada tant. I el que és pitjor, que dos companys hagin hagut de deixar la pràctica d'aquest esport en el procés.
Una abraçada!