Escric aquestes línies entre sentiments de tristor i de ràbia, una barreja que m’ennuvola el pensament. Tant sols 16 mesos des de la mort de la Lizbeth al pas a nivell, ens hem de tornar a lamentar de la pèrdua d’una nova vida, atropellada per un tren a l’estació de Sant Feliu. M’agradaria pensar que no era evitable, que s’han fet els possibles per evitar-ho però, sincerament penso que no és així i això m’entristeix.
Només tornar de vacances em va esgarrifar la notícia de la mort, el passat 24 d’agost, de la Maria. Una persona de 72 anys que anava amb cadira de rodes quan va ser atropellada per un tren en quedar la cadira atrapada entre els taulons de fusta del pas de vianants, situat davant del pàrquing de Renfe. Anava acompanyada per la seva filla que no va poder fer res per ajudar-la i evitar l’atropellament de la seva mare.
Per respecte a seva filla, la Magda, i als familiars de la Maria, vull creure que en aquests tristos moments és de rigor contenir la ràbia i moderar les paraules. De res serveix pensar en com es podia haver evitat o quines les responsabilitats que se’n deriven d’aquest accident. Però sí que s’han d’analitzar les causes que l’han provocat. No ens podem quedar amb la comoditat de pensar que el soterrament serà la solució, les vides perdudes no es mereixen aquesta simplicitat. S’han de fer actuacions i s’han de fer ara.
L’accident es conseqüència del mal estat de conservació del pas entre andanes, únic camí per on les persones amb mobilitat reduïda, com la Maria, poden passar amb la seva cadira de rodes; o persones amb infants amb els seus cotxets. Adif i l’Ajuntament eren conscients del perill que suposava, i continua sent, aquest pas entre andanes; però no s’ha fet res per millorar-lo. Que no s’utilitzi d’excusa que l’estació està pendent d’una reforma que acabarà amb la barrera que suposen les vies del tren. Els familiars i les víctimes no s’ho mereixen.
Ahir era urgent l’arranjament del pas per a vianants amb mobilitat reduïda, avui ho continua sent. No hi ha temps moral per esperar a les obres del soterrament.
El meu condol a la família de la Maria.
Només tornar de vacances em va esgarrifar la notícia de la mort, el passat 24 d’agost, de la Maria. Una persona de 72 anys que anava amb cadira de rodes quan va ser atropellada per un tren en quedar la cadira atrapada entre els taulons de fusta del pas de vianants, situat davant del pàrquing de Renfe. Anava acompanyada per la seva filla que no va poder fer res per ajudar-la i evitar l’atropellament de la seva mare.
Per respecte a seva filla, la Magda, i als familiars de la Maria, vull creure que en aquests tristos moments és de rigor contenir la ràbia i moderar les paraules. De res serveix pensar en com es podia haver evitat o quines les responsabilitats que se’n deriven d’aquest accident. Però sí que s’han d’analitzar les causes que l’han provocat. No ens podem quedar amb la comoditat de pensar que el soterrament serà la solució, les vides perdudes no es mereixen aquesta simplicitat. S’han de fer actuacions i s’han de fer ara.
L’accident es conseqüència del mal estat de conservació del pas entre andanes, únic camí per on les persones amb mobilitat reduïda, com la Maria, poden passar amb la seva cadira de rodes; o persones amb infants amb els seus cotxets. Adif i l’Ajuntament eren conscients del perill que suposava, i continua sent, aquest pas entre andanes; però no s’ha fet res per millorar-lo. Que no s’utilitzi d’excusa que l’estació està pendent d’una reforma que acabarà amb la barrera que suposen les vies del tren. Els familiars i les víctimes no s’ho mereixen.
Ahir era urgent l’arranjament del pas per a vianants amb mobilitat reduïda, avui ho continua sent. No hi ha temps moral per esperar a les obres del soterrament.
El meu condol a la família de la Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No te'n estiguis de dir la teva
Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.
Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.
No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.
Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.
ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.