Reviu el parc Nadal

Fa fred i vol ploure. Avui és una d’aquelles tardes d’hivern en què un no té ganes de fer gaire bé res. La pluja, el fred, els dies curts, els arbres sense fulles; tot plegat em fa pensar en el parc Nadal.

Aquest matí quan he passat pel parc, m’he quedat mirant-lo una estona. Feia olor a tristesa, melancolia; nostàlgia d'un temps passat. No fa gaires anys era l’enveja d’altres municipis de la comarca: amb el seu passeig central, el llac, els pins pinyoners de més de 30 metres d’alçada. El parc veu desfilar, d’una porta a l’altra, els santfeliuencs i les santfeliuenques que diàriament van o venen del tren, els nens i nenes que el creuen per anar a l’escola, o d’altres amb una mica més de temps que aprofiten per passejar-hi, per portar els infants al parc infantil o que volen seure-hi tranquil·lament a llegir una estona sota les ombres d’un pi centenari.

El nostre parc és un element viu del passat històric de la ciutat que és remunta a l’any 1932. Simbolitza l’esperit d’una ciutat que en temps de la República es va dotar del primer espai verd públic de la ciutat. La història va propicià que els mateixos que el van veure néixer com a parc trobessin refugi sota les seves arrels als bombardejos aeris durant la guerra civil.

El vell parc Nadal que recordo no és el que tinc ara davant meu. Durant els últims anys s’ha pansit, i lentament ha caigut en l’oblit dels responsables polítics que han de vetllar per mantenir el patrimoni públic de la ciutat. El parc lloc de trobada i de relació, de lleure i de relaxació; és el pulmó verd de la ciutat que cal mantenir en bones condicions.

Van passant els anys i els arbres de mica en mica van desapareixent del seu interior, en altres èpoques frondós i majestuós. Les contínues pèrdues d’arbres monumentals no han estat reposades i el parc, poc a poc, va perdent l’esplendor i l’encant que el van erigir com a símbol d’identitat i d’orgull, i una part inseparable del paisatge de la nostra ciutat.

El temporal de vent del mes de gener de l’any passat va afectar greument els pins centenaris i l’estat de conservació del parc. Durant tres mesos el parc va romandre tancat al públic precisament per acondiciar-lo. Després de més d’un any segueix presentant un aspecte descuidat i trist.

Malauradament aquesta situació no afecta tan sols al parc Nadal: el parc del Llobregat, el parc d’Europa, el palau Falguera, etc. Heu passejat pels parcs de la ciutat? Estan deixats i amb poc manteniment.

Aquesta situació s’ha de reconduir i es fa necessari elaborar o revisar el pla de manteniment de conservació de la qualitat dels parcs: que inclogui el manteniment i la reposició, amb especial preocupació pel parc Nadal que degut a la seva tipologia de parc històric necessita conservar la seva especificitat molt més fràgil que la resta de parcs de la ciutat.

Des d’aquí reivindico que el parc Nadal, patrimoni de Sant Feliu, es declari bé natural d’interès local.

conservant el patrimoni local, fem +santfeliu