Polítics amb nom i cognoms

Que darrera de tot polític hi ha una persona és un fet indubtable i com diu la dita ‘mentre no és demostri el contrari’, no seré jo qui posi en dubte la voluntat i les intencions d’un polític en benefici del bé col·lectiu.

Aleshores, perquè ens els creiem tan poc? La desconfiança en la classe política, terme que encara no sé ben bé què vol dir, va en augment i com aquell que treu pilotes fora ens inventem un altre terme: la desafecció. D’aquesta forma la classe política es desentén de la responsabilitat de la pèrdua de confiança i gira el cap mirant cap a un altre costat, mentre la ciutadania enfoca totes les mirades en els polítics i s’amaga en el tòpic “tots són iguals” per justificar la falta d’interès, però... iguals a qui?

Ho vestim com ho vestim, la ciutadania ha perdut la confiança en els polítics i els polítics s’han distanciat de la ciutadania, però on és el problema? Si la desconfiança és el problema, què la causa?

Actuacions molt sonades de corrupció o canvis de ‘jaqueta’ molt qüestionats -en política anomenat transfuguisme- confonen als ciutadans i les ciutadanes alhora de confiar en les persones que ens representen. Tot i que alguns d’aquests casos han estat molt alarmants, els símptomes que més desconfiança generen en la ciutadania són les decisions polítiques allunyades del sentir general i les falses promeses. En altres paraules, quan ens sentim estafats pels nostres representants.

A mida que avanço en l’escrit, em sorgeix un conflicte de personalitats: el meu ‘jo’ polític en front del meu ‘jo’ ciutadà; no dubto, primer la persona i després el polític.

Enganyats, sí. Segurament no conscientment, però algunes decisions presses pels polítics segueixen un codi incomprensible per a la resta de la gent. És com si les normes que regeixen la política no fossin les mateixes amb les que ens movem a la vida real. Un entramat de fils condiciona la política on les decisions moltes vegades porten lletra petita o un doble sentit amagat que no sabem veure. No entendre aquestes decisions ens desconcerta i alimenta el nostre temor de què el polític no acabi exercint la nostra representació i en canvi prengui decisions inexplicables per a la població en general.

Políticament correcte o políticament incorrecte, més terminologia d’aquesta ciència que és la política, on dos més dos no sempre són quatre i on “la prueba del algodón” no sempre passaria l’examen. A veure!, no exercim la representació dels nostres electors? Si les decisions que prenem els polítics es corresponen a la confiança que heu dipositat en nosaltres, com podem estar tan distants uns dels altres? Aquesta falta de ‘feeling’ ens condueix a una desconfiança crònica en el sistema polític i ens aboca cap a una democràcia en crosses, on aproximadament el cinquanta per cent de la ciutadania desconnecta a l’hora de participar en les decisions que ens afecten.

Partits polítics i ciutadania hem de fer un gran exercici de responsabilitat: els primers escollint conscientment les persones, polítics, que ens representaran i nosaltres sent molt responsables amb el nostre vot en el moment d’escollir-los. Hem de ser prudents alhora d’exercir el nostre dret i assegurar-nos del què s’amaga sota la capa de sigles i logos; llegim amb atenció la lletra petita, siguem conseqüents i donem el nostre vot a persones amb nom i cognoms; segurs que ells defensaran la confiança que els hi dipositem.

Per un vot responsable.