Suspens al conseller Maragall

Setembre és el mes de la tornada a les escoles i als instituts. Milers de nens i nenes i de joves estan cridats a files per començar un nou curs escolar. Aquest any l’inici de curs no està exempt de polèmiques i d’enfrontaments entre: el Departament d’Educació de la Generalitat i la comunitat educativa, i entre aquesta i les famílies.

L’enèsima reforma del sistema educatiu i un desgavell d’interessos enfrontats ha alterat la pau a les escoles: per un costat el Departament d’Educació capficat en collar al professorat i en aplicar retalls en la despesa del Sistema Educatiu, per l’altra els professors i educadors garants de l’educació dels nostres petits i joves estudiants i entre totes dues, les famílies de vegades més interessades en la col·locació dels fills i filles, per necessitats de conciliació laboral, que en la pròpia qualitat de l’educació que reben els alumnes.

La gota que vessa el vas fa temps que ha sortit de l’aixeta del conseller i la paciència del professorat ja està esgotada. Els darrers anys han estat marcats per les decisions del conseller d’Educació, Ernest Maragall, i la pressió a la que sotmet als professors i professores havia d’esclatar tard o d’hora.

Qualitat educativa en retrocés

De mica en mica, subtilment, sense aixecar la llebre; les condicions laborals del professorat i els recursos de les escoles han anat minvant, s’han anat suprimint elements qualitatius en l’ensenyament públic que afecten l’educació dels nostres fills i filles.

Un sistema educatiu castigat per un alarmant fracàs escolar, un toc d’atenció als gestors responsables que enlloc de destinar recursos s’han arremangat les mànigues per esprémer les aules en busca de retallades en l’educació, un dels pilars de la nostra societat.

Primer es van retallar els reforços destinats a desdoblar grups (atenció més individualitzada), poc a poc s’han posat traves a les substitucions de les baixes laborals (no es cobreixen las baixes laborals de curta durada i s’endarrereixen els nomenaments de substituts), i ara la decisió de modificar el calendari escolar del curs que ara comença.

Maragallades

Per decisió del conseller aquest curs escolar serà el primer en què els alumnes tindran una setmana de vacances entre febrer i març; en benefici de què o de qui?. Els alumnes disposaran d’una setmana festiva entre les vacances de Nadal i setmana Santa però a canvi comencen una setmana abans el curs escolar, el professorat disposa d’una setmana menys al setembre per preparar el nou curs, les famílies, a priori les beneficiades, tenim el problema de col·locar els nostres fills durant aquesta setmana i finalment el sector d’activitats d’esbarjo: casals i esplais que habitualment s’ocupen dels nens i nenes durant els mesos de juliol i de setembre tampoc se’n beneficien perquè el que guanyen al febrer o al març ho perden al setembre amb una setmana menys de casals. Tant d’enrenou per quedar tots en ‘taules’.

A més a més aquest any també desapareix l’horari intensiu de juny a l’escola pública. El Departament es desmarca d’aquesta forma de les dificultats de fer classe a la tarda en un mes on les temperatures dins les aules impossibiliten unes condicions adequades per als alumnes. La Departament d’Educació ha pres la decisió sense adoptar mesures que millorin les condicions de les aules que no disposen d’aire condicionat.

Igualment serà el primer curs on no serà festivitat escolar la tradicional festa del 7 de gener que ha quedat fora del calendari. A la llarga aquesta mesura acabarà amb la tradició dels Reis Mags i portarà a les famílies a adoptar la cada cop més estesa però forana celebració del ‘Pare Noel’. L’educació també consisteix en conservar les tradicions.

Tots perdem un 5%

La crítica fàcil sempre sobresurt per sobre dels veritables motius. Unes vegades perquè allò destructiu sempre és més vendible que les propostes constructives, altres perquè la feina de pensar en benefici del conjunt és menys valorat que pensar en el benefici propi o individual.

Aquells que estan a la defensiva o instal·lats en la critica fàcil s’han quedat amb la lectura que el professorat està de volta per qüestions econòmiques sense tenir en compte ni pensar que les retallades a qui realment afecten és als alumnes. A menys recursos menys nivell educatiu, tots perdem però els alumnes se’n porten la pitjor part hipotecant el seu futur. Sembla que el problema real només el veuen els professionals i malauradament no han comptat amb el recolzament majoritari de l’altra part implicada en la criança i l’educació que som els pares i mares dels alumnes.

Stop a colònies i sortides

El professorat ha optat per plantar cara i com a mesura de força, mentre no es destinin els recursos humans necessaris per al bon funcionament de les activitats escolars, ha decidit acabar amb les colònies i sortides d’un dia durant aquests curs escolar, la mesura afecta sobretot a les escoles del Baix Llobregat i del Maresme. La Federació d’Associacions de Mares i Pares ha reaccionat en contra d’aquesta mesura, sense valorar que fins ara s’han pogut realitzar gràcies a la dedicació i a la voluntat dels mestres en bé dels seus alumnes.

Tan sols una mobilització conjunta del professorat i de les famílies pot capgirar la situació que afecta la qualitat de l’educació pública. Qui ha de solucionar el problema és el Departament, en cas contrari ens en penedirem els propers anys de les mesures preses a costa de l’educació dels nostres fills i filles.