Si una qüestió destaca del curs escolar vigent és la introducció de les TIC a les aules dels instituts amb l’ús generalitzat d’ordinadors portàtils. Un canvi que ha suposat per a milers de nens i nenes abandonar els clàssics llibres de text per petits portàtils: els netbook.La incorporació de les noves tecnologies al sistema educatiu posa a l’abast dels alumnes nous continguts i recursos multimèdia. Les escoles han adaptat les aules amb pissarres digitals i connexió sense cables a internet; un desplegament tecnològic que ha de permetre un salt de qualitat en l’ensenyament i que obliga a un canvi en la forma en que s’ha fet classe fins ara. Però estan preparats els instituts, els professors, els alumnes i les famílies per afrontar la revolució digital?
Un canvi que no ho és tant
La substitució dels llibres de text per ordinadors no és, per si mateixa, garantia d’obtenir millors resultats. La millora del sistema educatiu passa necessàriament per un canvi en la metodologia educativa, de com es fa classe, i en disposar de nous continguts digitals de qualitat adaptats a les noves eines i que aportin un valor afegit als llibres convencionals. La revolució no està en l’ús de les TIC sinó en com aprendre, mitjançant les noves tecnologies.
D’entrada ja van mal dades. L’oferta de llibres digitals és escassa i en molts casos són senzillament un canvi en el format: dels tradicionals llibres en paper, a la pantalla de l’ordinador. La metodologia continua sent la de tota la vida i el professorat no ha disposat de la formació adequada.
Els ordinadors a les aules
La introducció de les TIC a les escoles ha requerit canvis a les aules per adaptar-les a l’ús d’ordinadors i pantalles digitals: punts de xarxa, accés sense cables, alimentació de corrent; però en canvi no s’han tingut en compte les necessitats dels nous llocs de “treball” adaptats als requeriments per fer classe amb ordinadors: taules amb espai suficient per col·locar ordinadors i llibretes, distància mínima entre l’ordinador i l’alumne, pantalles dels ordinadors a l’alçada dels ulls, il·luminació de les aules adequada per evitar reflexos a les pantalles dels ordinadors o la mida de les pantalles; són alguns dels inconvenients que afectaran durant el curs escolar la salut dels nens i nenes i que amb el temps poden causar problemes a les esquenes o la visió. Em pregunto si no han de tenir els alumnes un lloc on desenvolupar la seva activitat en tan bones condicions com qualsevol treballador? Les inversions s’han adreçat únicament a adaptar els aspectes tecnològics, però no a adaptar les aules als nous usos
Tampoc han alleugerit el pes de les motxilles i els alumnes van carregats amb els portàtils de casa a l’escola i de l’escola a casa.
Els problemes tècnics
Un dels aspectes que més queixes provoca és la connectivitat als portals de continguts. Els constants problemes per accedir als continguts digitals amb freqüents errors de connexió alteren el correcte seguiment de les classes o impossibiliten l’accés als llibres als alumnes al posar-se a fer deures o estudiar les lliçons. Entre els alumnes és habitual sentir “no tinc accés als llibres!”, i professors i alumnes pateixen les dificultats del nou entorn: saben que la xarxa falla molts dies i saben que carregar les lliçons a l’ordinador esdevé una tasca lenta que fa perdre molt de temps abans de començar la classe. Els alumnes han d’acabar imprimint en paper els temes i molts professors ja han optat per repartir fotocòpies dels temaris per poder donar les classes amb normalitat.
El cost de les TIC
La irrupció dels petits portàtils no ha reduït substancialment les despeses que les famílies han de fer front. L’ordinador portàtil té un cost d’uns 300 euros, dels quals la Generalitat assumeix la meitat la primera vegada que l’adquireix i l’altra meitat va a càrrec de les famílies. Quants cops durant el període d’escolarització s’haurà de renovar aquest portàtil?
Les despeses no s’acaben amb la compra del portàtil o dels portàtils, cada nou curs escolar les famílies han d’adquirir les llicències per utilitzar els llibres digitals. Unes despeses que no suposen un notable abaratiment respecte als tradicionals llibres de text, sobre tot per aquelles famílies que venien optant pel reciclatge dels llibres tradicionals.
Però l’avenç digital va acompanyat de més despeses. El pagament de les llicències només permet l’accés als llibres des d’una connexió a internet. Així perquè els alumnes puguin estudiar o fer deures des de casa, les famílies han de tenir una connexió a internet. Un cost afegit inassolible per a moltes famílies. I per si n’hi ha prou despeses, moltes escoles no tenen en funcionament el portal que permet enviar els treballs des de l’ordinador de l’alumne i obliguen a imprimir-los en paper. Sumeu els cartutxos a la despesa del material escolar.
Una revolució a cop de “pito”
La introducció de les noves tecnologies en el sistema educatiu ha estat precipitada. Han primat interessos econòmics per sobre de les necessitats educatives i pedagògiques, amb poc diàleg amb la comunitat educativa i les famílies. Un negoci gens menyspreable de milers d’ordinadors portàtils i connexions a internet, i interessos d’empreses editorials.
Queda molta feina per millorar l’adaptació de les noves tecnologies al sistema educatiu. Sense oblidar el 30 per cent de fracàs escolar, una dada molt preocupant que no se soluciona amb un canvi de llibres i bolígrafs per pantalles i teclats; sinó amb un canvi de metodologia educativa, més recursos i aules menys massificades.
El que cal fer és un bon seguiment per valorar que l’implantació de les TIC suposi una millora en el rendiment escolar i redueixi el fracàs escolar. També un seguiment de les possibles repercussions en la salut dels alumnes.
Nicolas Negroponte fundador i director del Media Lab un laboratori i think-tank de disseny del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i en el qual és professor des de 1966, és l'impulsor d'una campanya que pretén tancar l'escletxa digital portant als nens de països desafavorits ordinadors a baix cost.
ResponEliminaAquest tema és molt seriós. Ningú ha dit que els canvis siguin perfectes ni fàcils, però el que segur que és aquest canvi, és inevitable.
Si deixem que s'obri una escletxa digital a la nostra societat, d'aquí 15 anys ens podrem considerar un país del tercer món.
Aquest canvi és molt gran i implica molts sectors de la societat, els nens, les famílies, els professor, les editorials, els creadors de continguts multimèdia... i podriem anar fent una llista interminable que acabaria tocant tots els racons de la societat.
Cal impulsar les tic a les aules? SI rotund, s'ha de seguir millorant? evidentment.
Però la importància que té iniciar aquest canvi no té res a veure amb les minúcies problemètiques que comentes en el teu article.
Benvolgut Guillem,
ResponEliminaPerquè el canvi és seriós i es tracta de nens i nenes, es imperdonable que la Conselleria d’Educació de l’ex-conseller Maragall no hagi tingut en compte i valorat tots els inconvenients.
En la societat de la informació en que vivim era necessari impulsar les TIC a les aules, en el meu article en cap moment m’he referit al contrari sinó a les condicions en com s’ha fet. Incidir en la fractura digital es pot fer des de molts altres àmbits, el preocupant és que una introducció de les TIC a les aules sense canviar la metodologia educativa, sense formació adequada del professorat o sense les condicions de les aules necessàries; perjudica als alumnes, no redueix el fracàs escolar i malgasta uns recursos econòmics que s’haurien de destinar a reduir ratis i augmentar reforços.
Cal impulsar les tic a les aules? Sí rotund, s'ha de seguir millorant? Evidentment, es poden fer provatures? No.
La importància del canvi sí té a veure amb les “minúcies” que comento i ho entendries si tinguessis fills en edat escolar. Les TIC han de estar presents en el sistema educatiu, però no com un substitutori del bolígraf i dels llibres, sinó com un recurs tècnic que permet entrar en un món de continguts i coneixements, ja no es tracta d’utilitzar un ordinador, sinó d’aprendre mitjançant les TIC.
I la fractura digital es preocupant, crea barreres i desigualtats, un analfabetisme tecnològic. Importantíssim incidir en aquesta qüestió tan com en la salut dels nostres fills i filles. No podem prioritzar una sense decuidar l’altre.
El que és discutible és que l'1X1 (la introducció massiva dels PC a les aules) sigui una prioritat pedagògica, social i econòmica, de l'ensenyament a Catalunya,si més no de la manera que s'ha fet, i en el moment triat, en què hi ha massificació a les aules, insuficiència de plantilles docents, retallada de nocturns, (Sant Feliu de Llobregat fa dos anys que no en té), IES als qui s'ha tret el Batxillerat, pèrdua albirada de cicles formatius.......
ResponEliminaÉs evident que tota innovació tecnològica ofereix possibilitats (en el seu dia el bolígraf va substituir la ploma, i la calculadora a comptar amb els dits), però no són la SOLUCIÓ, són una eina més, i no deixa de presentar problemes. De la mateixa manera que les calculadores no evitaven que hi hagués alumnes a qui els fallessin les taules de multiplicar, ni Internet (que fa temps que ha arribat a l' ensenyament) no evita l'afusellament de treballs, l'ordinador a classe no evita la levitació d'alumnes envers el setè cel (Facebook, fer treballs quan no toca fer-los......).
A això cal afegir-hi el context polític de la situació. L'intent d'un conseller altament impopular en el món de l'ensenyament, i de gestió més que discutible, (a tall d'exemple el decret de direcció de centres, avui recorregut judicialment, que vol imposar un model gerencial extret de l'empresa privada,-singular socialista i singular pedagog !-) de posar-se medalles baratetes, per a mirar d'evitar o aminorar un naufragi poític anunciat,i ja verificat (introducció dels ordinadors, fent pagar als pares la meitat, nou calendari escolar,sembla que ja sentenciat, que ha reduït el temps de preparació de curs, i traves a la formació dels sectors populars.
En definitiva, deixant de banda el misticisme (o la mistificació?) tecnològic, benvinguda sigui tota innovació tècnica que no s'utilitzi per a camuflar mancances humanes i socials.
Vist des de l'òptica municipal, cal que sobre el conjunt d'aquesta problemàtica, que naturalment afecta la nostra ciutat, es pronunciïn els grup municipals santfeliuencs, de manera coordinada i democràtica, amb els claustres, els consells escolars, les associacions de pares i les de veïns.
Jordi Cañameras i Gaya
Claustral i membre del CEC de l'IES "Olorda i de la Comissió pel Nocturn de Sant Feliu de Llobregat