Jaume Solé bloc d´en Jaume Solé: De la cultura del pacte als pactes transgènics

Subscriu-te al bloc

Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

dijous, 16 de juny de 2011

0

De la cultura del pacte als pactes transgènics


Unes eleccions no s’acaben en finalitzar la jornada electoral. Aquella mateixa nit comença una frenètica tanda de trucades, de contactes, de trobades; amb l’objectiu d’aconseguir el nombre suficient de suports per ser escollits alcalde o alcaldessa, els uns, i els altres en aconseguir el màxim de representació -entre cometes -.

L'actual sistema electoral condiciona als partits polítics a la necessitat de majories que permetin la governabilitat dels municipis i, per tant, la cerca d’acords i al consens entre els partits amb representació. És l’anomenada “cultura del pacte”, on la coincidència programàtica permet l’entesa entre partits en bé de l’estabilitat del govern d'una ciutat. Entesa, pacte o acord, on la ciutadania però queda exclosa i tot queda reduït a unes negociacions entre els escollits -entre cometes -.

Però què passa quan a molts municipis aquests pactes deixen de banda les qüestions programàtiques i les ideologies per convertir-se en un mercadeig de càrrecs, en un intercanvi de cromos entre uns i altres?, quan deixa de ser important el compromís amb la ciutadania i s’interposa l’ego personalista?, quan els compromisos electorals es converteixen en un laberint de matisos que fan incomprensibles per a la ciutadania les decisions preses pels representants escollits?

El resultat dels acords o pactes assolits poden provocar una certa desafectació entre els electors quan en les negociacions es prioritza l’interès partidista o quan un partit minoritari imposa els seus criteris, en alguns casos fruit d’un mercadeig polític sense una base programàtica sòlida o allunyat de la realitat i conjuntura local. La dinàmica dels pactes no sempre opta per deixar governar la llista més votada, o fins i tot en alguns municipis suposen que els partits es parteixin l’alcaldia a la meitat del mandat; circumstàncies no sempre ben enteses i que poden provocar malestar entre la ciutadania.

Per responsabilitat democràtica els pactes han de ser clars, coherents amb el sentit dels electors i explicats a la ciutadania. Explicar les intencions del que es fa amb el vot dels electors, fins i tot abans de les eleccions, contribueix en gran mesura a la confiança política. Els intercanvis de cromos o els pactes poc transparents, com les disputes viscudes a Badalona, El Vendrell, Cervelló, Tarragona o a la Diputació de Barcelona, fan incomprensible la dinàmica dels pactes al conjunt de la ciutadania.

Un sistema enquistat

En finalitzar cada procés electoral queden repartits sobre la taula tot tipus d’escenaris polítics. Les aritmètiques permeten combinacions incomprensibles per a la lògica ciutadana però que, en veu dels polítics totes responen a explicacions versemblants i en benefici de la ciutadania. I doncs, què ho fa que per als ciutadans i ciutadanes no ho siguin?

La ciutadania ja no ens conformem a participar cada 4 anys. La papereta no pot ser un xec en blanc sense que existeixin mecanismes de participació i, el que és més important, mecanismes de satisfacció, o és que un ciutadà no pot retirar el seu vot de confiança en aquells polítics en els que ja no se senti representat? Per altra banda els polítics tampoc ens podem conformar en carregar el pes de la representació ciutadana sense uns canals d’interacció amb el nostre electorat. La representativitat és dels polítics però la responsabilitat ha de ser de tots i totes.

És del tot necessari la confecció d’una llei electoral que garanteixi la participació de la ciutadania en la elecció dels seus representants, que atorgui el poder de decisió als ciutadans i ciutadanes ja sigui en l’elecció directa dels alcaldes o de llistes electorals obertes per escollir els regidors i regidores. Juntament amb mecanismes de participació, més enllà del vot electoral, que garanteixin la participació de la ciutadania en la gestió i construcció de les nostres ciutats.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

No te'n estiguis de dir la teva

Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.

Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.

No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.

Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.

ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.

Escrits relacionats: