Un pacte ben amanit a Sant Feliu

Des de l’11 de juny, Jordi San José Buenaventura és l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat amb un pacte de govern entre ICV-EUiA-ISF i CiU.

A les eleccions municipals del 22 de maig ICV, EUiA i Independents per Sant Feliu vàrem aconseguir un bon resultat electoral que ens situà com la llista més votada. Tanmateix el resultat atorgà a Iniciativa un marge ajustat que condicionava la cerca d’acords en busca d’un pacte de govern pels propers 4 anys.

Les negociacions post-electorals van concloure amb la signatura d’un acord entre ICV-EUiA-ISF i CiU a la capital del Baix Llobregat que va investir, el passat 11 de juny, Jordi San José Buenaventura nou alcalde de Sant Feliu. Per a la gent d’Iniciativa ha suposat la recuperació de l’alcaldia perduda 8 anys enrere després de ser desbancada com la llista més votada per un pacte PSC, CiU i ERC.

L’acord aconseguit pot semblar curiós per a alguns o anti-natural per a d’altres, però no resulta estrany quan en un exercici de democràcia i de transparència Iniciativa ha mantingut el compromís dels pactes anunciats durant la campanya electoral: respectar la llista més votada i pactar amb la segona força.

Un primer sense sal

Per a Iniciativa la primera opció per formar govern va ser formalitzar un pacte amb el PSC. El resultat dels dos partits majoritaris, 13 de 21 regidors, expressava la voluntat d’un govern d’esquerres de la majoria de santfeliuencs i santfeliuenques que van exercir el seu dret a vot. Així ho vàrem entendre i les negociacions amb el PSC es van iniciar en base als punts on durant els darrers 8 anys els dos partits hem mantingut posicions més confrontades: planejament del Mas Lluí, metro, finançament del soterrament, planejament de la superfície del soterrament i la concreció del mapa d’equipaments.

La voluntat al diàleg i a la consecució d’acords no van impedir que el pacte amb el PSC fos ‘impossible’. Les diferències programàtiques no eren insalvables però la falta de voluntat del PSC a treballar conjuntament amb Iniciativa i sobretot de la seva candidata, Lourdes Borrell, enrocada en continuar sent l’alcaldessa de Sant Feliu, tot i haver perdut les eleccions i negant el bon resultat d’Iniciativa va impossibilitar un acord amb la garantia d’un govern estable a Sant Feliu. Per a Lourdes Borrell només hi havia dues qüestions innegociables: mantenir l’alcaldia i reeditar l’acord amb CiU. Cap porta, cap voluntat de pacte amb Iniciativa. Si la primera opció d’Iniciativa era formar govern amb el PSC, per al PSC la primera i única consideració era reeditar el govern amb CiU.

Els dos partits dos partits majoritaris ICV-EUiA i PSC han obtingut en els darrers anys entre 15 i 13 regidors del total de 21. En el futur ambdós partits tenen la responsabilitat de cercar el consens polític sobre la base de les coincidències programàtiques i el respecte a la llista més votada.

Un segon amb guarnició

Els bons cuiners diuen que el segon plat és el que conté millors ingredients. Si les negociacions amb el PSC no van fructificar en el cas dels contactes amb CiU va ser tot el contrari.

Des del primer moment les negociacions amb CiU van girar entorn de les qüestions programàtiques i els gran temes de ciutat. Tant ICV com CiU van demostrar un gran sentit de responsabilitat política en centrar les negociacions en un acord que permetés un govern estable a la ciutat. Governar amb CiU era una tria de segons plats, tant per a CiU com per a ICV un pacte d’aquestes característiques no existia en l’imaginari ideològic però la necessitat d’un govern estable i la clara voluntat al diàleg i la cerca del consens han permès tancar un acord de govern amb CiU per als propers quatre anys que es fonamenta en quatre eixos bàsics: participació i transparència, equitat i igualtat d'oportunitats, construcció de teixit social i de ciutadania, i planejament urbanístic. Un govern amb estabilitat local però amb les mans lliures per defensar els valors ideològics en els temes generals.

El transfons del pacte

L’any 2003 l’Àngel Merino va guanyar les eleccions municipals a Sant Feliu com a candidat de la llista més votada. Durant les negociacions per reeditar el govern municipal amb els socis del PSC el llavors candidat, Juan Antonio Vázquez, va exigir compartir l’alcaldia de la ciutat, dos anys cadascú, amb l’Àngel Merino. Iniciativa es va mantenir inflexible al mercadeig i repartiment de l’alcaldia de la ciutat, decisió que finalment va trencar les negociacions i va acabar amb un pacte PSC, CiU i ERC que va deixar la llista més votada d’ICV-EUiA a l’oposició.

Vuit anys més tard, una situació molt semblant ha donat un resultat ben diferent. La prioritat d’Iniciativa alhora d’escollir el soci de govern era el PSC però de nou la seva candidata, Lourdes Borrell, ha exigit compartir l’alcaldia de la ciutat. Si l’any 2003 l’exigència del PSC va acabar amb un pacte entre PSC i CiU, l’any 2011 la mateixa exigència del PSC ha obligat a ICV a buscar en CiU un soci de govern que garanteixi l’estabilitat del govern municipal.

Receptes saludables

La dignificació i la confiança en la política passa per donar un paper més rellevant a la ciutadania ja sigui pel respecte a la llista més votada, per les llistes obertes o per l’elecció directa d’alcaldes, però sobretot en la transparència en la realització i l’explicació dels pactes electorals.

Cal un compromís polític perquè les alcaldies no siguin un mercadeig entre partits per respecte a la institució i a la ciutadania i que sigui la llista més votada la que accedeixi a l’alcaldia de les ciutats o en cas dels pactes que aquests estiguin ben explicats abans de les eleccions.

ICV-EUiA-ISF hem sigut clars en el pacte de govern a Sant Feliu, la conjuntura local ha propiciat el millor govern possible, un govern estable i amb compromís de treball per la ciutat amb el Jordi San José com a alcalde de Sant Feliu. Bona sort als companys i companyes dels grups d’ICV-EUiA i de CiU.