Conciliació de la càrrega i descàrrega a la ciutat

El desenvolupament de les ciutats es fonamenta en l’activitat comercial, motor del creixement econòmic, social i demogràfic. Un dels aspectes de l’activitat comercial és que comporta la necessitat d’habilitar espais per al trasllat de mercaderies. Si tenim en compte que a les ciutats l’espai públic és un bé escàs i que s’ha de destinar fonamentalment als ciutadans, la distribució de mercaderies resulta un tema clau alhora de planificar la mobilitat i l’ús de l’espai públic.

Per conciliar les necessitats dels comerciants amb l’ús de l’espai públic, la solució dels ajuntaments passa per habilitar zones reservades per a les tasques de càrrega i descàrrega de mercaderies (C/D). Algunes ciutats destinen fins al 10% de l’oferta de l’estacionament a la via pública per a zones específiques per a la C/D però tot i aquesta mesura al voltant del 70% dels vehicles estacionen il·legalment, circumstància que dificulta la circulació i augmenta la inseguretat dels vianants.

En un intent d’ordenar les activitats amb mercaderies els ajuntaments estableixen un horari que les delimita, que va des de 3 hores fins a 12 hores els dies laborables. Les ciutats més permissives, a més d'un ampli horari de matí, també es permet l'accés dels vehicles professionals a la tarda, normalment entre 2 i 3 hores. En canvi les ciutats més sensibilitzades amb la seguretat i el trànsit de vianants l’ús de les zones per a la C/D es limita a les primeres hores del matí, fins a les 11 o les 12, per eludir les hores de més concurrència.

A Sant Feliu l’oferta d’estacionament reservat a mercaderies és molt àmplia i la franja horària, en algunes zones partida. Va des de les 8 del matí fins a les 8 de la tarda i en algun cas excepcional des de les 7 del matí fins a les 9 de la nit. Si tenim en compte la poca utilització de les zones de C/D, pel que fa a les activitats amb mercaderies, l’oferta sembla massa gran i amb uns horaris exagerats.

Ús i abús

El principal problema alhora d’ordenar la C/D és l’incivisme de transportistes, comerciants i conductors, per la comoditat que suposa estacionar el més aprop possible del lloc on anem. En els darrers anys tot i l’augment de les zones destinades a la C/D, amb la conseqüent desaparició de places d’aparcament convencional, l’estacionament fora d’aquestes zones no s’ha reduït. La major part del temps les zones de C/D són utilitzades de forma incorrecta per vehicles comercials i no comercials per estacionar. Un abús que fa necessari una actuació per corregir l’elevat nombre d’estacionaments incívics.

La qüestió s’agreuja per la falta de control o de recursos de la policia local per vigilar les infraccions a tots els carrers de la ciutat i a les zones habilitades. Un control que els ajuntaments sí realitzen a les zones blaves, fins i tot dotant-les de recursos humans externs, i de les que treu un benefici econòmic.

La falta de vigilància o l’excessiva permissivitat de la policia local disminueixen l’efectivitat dels espais reservats. Una vigilància que hauria de recaure en la policia de proximitat i dels agents cívics, tant dels vehicles comercials que estacionen fora dels espais reservats com dels vehicles comercials sense activitat amb mercaderies o que excedeixen el temps prudencial per realitzar la seva tasca i dels vehicles no comercials que fan ús de les zones reservades, evitant d’aquesta forma que es converteixin en un estacionament justificat per a activitats alienes a la C/D de mercaderies. L’efectivitat del control de les tasques de C/D, tant a les zones reservades com fora d’elles, depèn d’unes actuacions clares de vigilància a la via pública amb especial atenció a les zones de vianants i als camins escolars.

Per ordenar el transport i les activitats de mercaderies dins de la ciutat és necessari un pla d’actuació amb l’objectiu de millorar la mobilitat i la seguretat, i que determini una millor distribució, més racional, de les zones de C/D i adapti els horaris a l’activitat comercial.

Horaris

Les zones a la via pública restringides a l’ús de comerciants i transportistes, on l’estacionament en superfície és molt escàs, és un privilegi a les ciutats. En la majoria d’activitats disposar de dos torns partits no altera l’activitat comercial de forma que en lloc dels habituals horaris de 8:00 a 20:00 hores es poden ajustar totes les zones de C/D a uns horaris partits de matí i tarda.

Per altra banda les franges horàries són massa extenses, si es tenen en compte les necessitats i la tipologia de l’activitat comercial de cada zona és poden definir correctament uns horaris més restringits per a la C/D, tant al matí com a la tarda.

Disc horari

Per combatre la picaresca d’utilitzar els espais destinats a la C/D com estacionament reservat s’ha establert, en determinades zones, una limitació del temps permès i l’obligació d’utilitzar un disc horari. Els vehicles comercials han d’indicar l’hora d’arribada de manera que es controla que no s’excedeix el temps màxim d’estacionament de 30 minuts. Aquesta mesura permet que les zones de C/D siguin utilitzades d’una manera més fluida. Aplicar a totes les zones de C/D la limitació del temps màxim d’ocupació de 30 minuts permetrà una major rotació de vehicles.

Plaça de la Vila

La plaça de la Vila és una zona molt transitada on conviuen de forma desordenada: vianants, vehicles comercials i vehicles de manteniment del propi ajuntament però que no compta amb cap regulació per accedir-hi. Per ordenar l’accés a la zona de vianants i donar més tranquil·litat als ciutadans cal posar especial atenció als horaris de més concurrència i limitar les activitats de vehicles comercials de dilluns a divendres, exclusivament, en horari de matí.

Farmàcies

En les zones de C/D properes a farmàcies es pot considerar de forma especifica l’estacionament, amb aturades com a màxim de 5 minuts, per atendre les urgències.

També pel que fa a vehicles adaptats a persones amb mobilitat reduïda s’ha de considerar l’ús d’aquests espais.