Aquell dia d’hivern, era dissabte; gris, ennuvolat i fred, el recordem com si fos avui i mai l’oblidarem.
Ens havien dit que et tindríem per finals de gener, et fas fer esperar, i tant! Però quan ja et teníem amb nosaltres no ens ho podíem creure, eres un bebè remenut, fràgil i delicat; a nosaltres ens vas semblar perfecte i molt guapo. Portàvem mesos esperant aquell moment; acabaves d’arribar però immediatament ja t’estimàvem tant, tant que no hi havia res en el mont que ens pogués fer més feliços. No podíem deixar de mirar-te, besar-te i acaronar-te, mai sabem el que ens estimen els nostres pares fins que arriba el dia en què ho ets.
Néixer no va ser gens fàcil, per això desprès vas dormir sense parar. No hi havia forma de despertar-te perquè mengessis.
Aquell dia va venir tota la família a veure’t, emocionats i contents. Ja amb pocs dies eres un nen tranquil, i t’ha durat fins ara. Tan menut i tranquil, agafar-te era fàcil i tenir-te als braços era molt agradable.
Només feia un dia que estaves amb nosaltres i ens semblava que sempre havies estat amb nosaltres i que et coneixíem de tota la vida.
De petit vas ser un nen molt feliç i rialler. Les coses noves les acceptaves amb naturalitat i la veritat. Vàrem a prendre a ser pares de la teva mà, ens ho vas posar molt fàcil, si no fos per les teves otitis que et van fer patir un munt!
De seguida vas començar a parlar. L’Hèctor va ser com el germà gran, l’imitaves en tot el que podies, i l’estimaves amb bogeria.
A casa érem tres, i va arribar el dia en què de tres vàrem ser quatre. Estaves molt content amb l’arribada del teu germà. Però la tranquil·litat se’t va acabar, quan va començar a gatejar i et seguia a tot arreu ja no li trobaves tantes gràcies. Ell no deixava de fer el mateix que tu, et seguia i t’imitava tot el dia, com quan tu ho feies amb l’Hèctor.
Sense adonar-nos amb el Miquel a casa et vas fer gran de cop, ja eres el germà gran i responsable, ja, ja, ja... a vegades! I el temps va anar passant entre jocs, l’escola, els estius a Alinyà i a Campillo. Vas estudiar guitarra, i ho feies molt bé, però el que t’ha fet gaudir de veritat ha estat el bàsquet.
Avui, has arribat ja als 18 anys! Un camí molt maco: has xerrat, has jugat molt, has gaudit, has estudiat, també has patit; t’has fet gran i ets un bon jan!
El camí no s’acaba, tot just està començant. Cada cop va més despresa i no sempre serà tant fàcil. Com a pares només podem esperar que les vivències familiars i tot el que hem mirat d’ensenyar-te , t’ajudin, t’acompanyin i t’empenyin a iniciar noves experiències i a gaudir de tot el que et pot oferir la vida.
Ja saps que no sempre és fàcil, i quan caus, que cauràs. Cal parar, reflexionar, guarir i tornar a aixecar-se i continuar endavant.
No per fer 18 estàs sol. Nosaltres et desitgem el millor, i sempre tindràs la nostra estimació i estarem al teu costat pel que necessitis. I recorda sempre, que el millor que hem pogut donar-te és tenir un germà que t’estima amb bogeria i és diu Miquel.
Ens havien dit que et tindríem per finals de gener, et fas fer esperar, i tant! Però quan ja et teníem amb nosaltres no ens ho podíem creure, eres un bebè remenut, fràgil i delicat; a nosaltres ens vas semblar perfecte i molt guapo. Portàvem mesos esperant aquell moment; acabaves d’arribar però immediatament ja t’estimàvem tant, tant que no hi havia res en el mont que ens pogués fer més feliços. No podíem deixar de mirar-te, besar-te i acaronar-te, mai sabem el que ens estimen els nostres pares fins que arriba el dia en què ho ets.
Néixer no va ser gens fàcil, per això desprès vas dormir sense parar. No hi havia forma de despertar-te perquè mengessis.
Aquell dia va venir tota la família a veure’t, emocionats i contents. Ja amb pocs dies eres un nen tranquil, i t’ha durat fins ara. Tan menut i tranquil, agafar-te era fàcil i tenir-te als braços era molt agradable.
Només feia un dia que estaves amb nosaltres i ens semblava que sempre havies estat amb nosaltres i que et coneixíem de tota la vida.
De petit vas ser un nen molt feliç i rialler. Les coses noves les acceptaves amb naturalitat i la veritat. Vàrem a prendre a ser pares de la teva mà, ens ho vas posar molt fàcil, si no fos per les teves otitis que et van fer patir un munt!
De seguida vas començar a parlar. L’Hèctor va ser com el germà gran, l’imitaves en tot el que podies, i l’estimaves amb bogeria.
A casa érem tres, i va arribar el dia en què de tres vàrem ser quatre. Estaves molt content amb l’arribada del teu germà. Però la tranquil·litat se’t va acabar, quan va començar a gatejar i et seguia a tot arreu ja no li trobaves tantes gràcies. Ell no deixava de fer el mateix que tu, et seguia i t’imitava tot el dia, com quan tu ho feies amb l’Hèctor.
Sense adonar-nos amb el Miquel a casa et vas fer gran de cop, ja eres el germà gran i responsable, ja, ja, ja... a vegades! I el temps va anar passant entre jocs, l’escola, els estius a Alinyà i a Campillo. Vas estudiar guitarra, i ho feies molt bé, però el que t’ha fet gaudir de veritat ha estat el bàsquet.
Avui, has arribat ja als 18 anys! Un camí molt maco: has xerrat, has jugat molt, has gaudit, has estudiat, també has patit; t’has fet gran i ets un bon jan!
El camí no s’acaba, tot just està començant. Cada cop va més despresa i no sempre serà tant fàcil. Com a pares només podem esperar que les vivències familiars i tot el que hem mirat d’ensenyar-te , t’ajudin, t’acompanyin i t’empenyin a iniciar noves experiències i a gaudir de tot el que et pot oferir la vida.
Ja saps que no sempre és fàcil, i quan caus, que cauràs. Cal parar, reflexionar, guarir i tornar a aixecar-se i continuar endavant.
No per fer 18 estàs sol. Nosaltres et desitgem el millor, i sempre tindràs la nostra estimació i estarem al teu costat pel que necessitis. I recorda sempre, que el millor que hem pogut donar-te és tenir un germà que t’estima amb bogeria i és diu Miquel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No te'n estiguis de dir la teva
Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.
Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.
No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.
Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.
ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.