Blocs polítics: virus o antídot?

És el bloc polític un virus que copa la xarxa o un antídot contra la desafecció política?

El bloc polític està en auge, ja sigui per part de polítics o per part de ciutadans que parlen de política. La seva irrupció ha facilitat acostar la política a la ciutadania i aquesta a la política.


Cara a cara

Els polítics amb bloc han convertit aquest mitjà en un canal pel qual el ciutadà o ciutadana pot mantenir un diàleg de tu a tu amb el polític de forma directa i comentar o debatre les seves idees. Els blocs són comunicació i el concepte 2.0 és la capacitat d’escoltar, de conversar, d’interactuar; una combinació que ha permès escurçar el distanciament entre els representants polítics i els electors.

La immediatesa i la informalitat del bloc permeten al polític expressar les seves opinions i compartir-les, una oportunitat de contrastar idees i propostes, lluny de les càmeres sense preparatius, quasi sense maquillatge. El polític està nu davant el seu electorat, fora del control i de la protecció del partit, erigint-se en el protagonista del discurs polític.

Alguns blocs de polítics permeten conèixer la vessant més personal i professional de la persona que està al darrere. Si coneixes a la persona, creix la confiança en el missatge. La complicitat que permet aquest contacte, no ens ha de portar a caure en l’error de pensar que els blocs polítics poden solucionar el distanciament i el desencantament de la ciutadania.


Políticament incorrecte

L’entrada de polítics a la xarxa és vista amb certs recels per una part de la comunitat internauta. Alguns polítics s’han apuntat al bloc només com un canal de propaganda, especialment quan estan en campanya, més que com un canal de comunicació amb l’electorat. Segons alguns anàlisis realitzats sobre els blocs oberts a les eleccions generals del 2008, el 60% dels caps de llista que s’hi van apuntar van abandonar el seu bloc pocs mesos més tard.

Si veiem el bloc com un instrument que acosta el polític al ciutadà, també el seu mal ús pot resultar perjudicial. L’actualització oportunista davant de l’arribada d’eleccions o la no actualització dels continguts d’un bloc, dóna una imatge desfavorable del seu autor i li resta credibilitat davant del seu electorat. Un exemple molt clar el trobem en els casos on el bloc està en mans de l’aparell polític o del cap de premsa i no és el propi autor qui actualitza els continguts del bloc. Sembla inimaginable arribar a aquest punt, però hi ha qui deu pensar que en política tot si val per un vot.

Si aprofundim en altres blocs de polítics podem observar com en alguns casos no permeten que els electors deixin comentaris en el bloc, tot i semblar una qüestió poc rellevant, diu molt de l’esperit amb el que s’ha obert el bloc i tanca la porta a la participació i al diàleg.

La política 2.0 es fonamenta en la credibilitat, la confiança i la bidireccionalitat. En cas contrari ens trobem davant d’un mal ús de les possibilitats que ofereix el web 2.0, on la finalitat no és contactar, intercanviar i dialogar amb l’electorat si no el mitjà i la forma ràpida d’arribar als electors per aconseguir el vot.


Alguna cosa està canviant

Andrew Rasiej comenta en una entrevista recent: “Els polítics que no reconeixen el poder d’internet s’equivoquen en molt”. A ningú se li escapa la dimensió i l’abast de les xarxes socials i dels blocs com: Blogger, Facebook, Twuiter o Youtube, etc. Però no hi ha prou en tenir les idees i compartir-les, és necessari obrir el discurs i posar-lo a debat a la xarxa. Internet ens ofereix el canal on la ciutadania ha de ser capaç de participar en les decisions que afecten la seva qualitat de vida: opinar sobre les lleis, debatre els pressupostos municipals o participar en les millores de la ciutat, etc.