“Mas” retallades a l’escola pública

L’etapa de l’exconseller Maragall es va caracteritzar per un constant enfrontament, amb la comunitat educativa mobilitzada, per la pèrdua de qualitat en l’educació pública en temes com: la implantació de la sisena hora, la reducció de l’assignació de recursos i de mestres, la dificultat en cobrir les substitucions, el decret de direcció de centres o els canvis en el calendari escolar. Alguns pensàvem que amb el canvi de govern la situació ja no podia anar a pitjor per a l’escola pública però passats els primers mesos el que no em podia imaginar, ja ha passat.

El nou govern de la Generalitat, aquest que s’autodenomina dels “millors”, va trigar ben poc en anunciar el camí de la seva política educativa amb dues decisions significatives: el canvi de nom de la conselleria d’educació pel d’ensenyament, cadascú que tregui les seves conclusions i la creació, per primera vegada, de dues direccions generals separades: una per a l’escola privada i concertada, i l’altra per a l’escola pública.

5 punts de segregació

Un altre fet ressenyable que ha introduït el govern de CiU ha estat l’aplicació d’un nou criteri de desempat en els barems de matriculació als centres escolars que atorga 5 punts extraordinaris als alumnes que hagin tingut pares, germans o tutors legals escolaritzats al centre escolar on es vol inscriure. Aquest nou criteri va portar a la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) a denunciar el procés de preinscripció i a la Sindicatura de Greuges de Catalunya a demanar a Ensenyament que suprimís la mesura per considerar-la discriminatòria. Amb aquesta mesura el govern de Convergència i Unió es decanta per afavorir les demandes d’algunes escoles concertades i privades i a les famílies d’aquests centres que exerciran una “reserva” de plaça per als seus fills a la mateixa escola que ells van estudiar en cas d’empat amb alumnes d’altres famílies.

Menys diners, menys recursos, menys de tot

En pocs mesos ha quedat clar que per al govern de CiU l’escola pública no és una prioritat. Convertida la crisi en una oportunitat per retallar inversions i recursos a l’escola pública, la consellera Irene Rigau no ha parat d’anunciar retallades. El pressupost administratiu dels centres públics per fer front a les despeses corrents com l’aigua, la llum, el gas, la calefacció, el telèfon, el manteniment, la compra de material educatiu o la neteja dels centres, s’ha reduït en més d’un 25%. Aquesta és la única font d’ingressos dels centres escolars públics que veuen reduït el pressupost mentre augmenten els costos dels subministraments i de les despeses en general.

Menys recursos econòmics, menys dotacions de mestres, tot és menys i qui ho paga són els infants i els adolescents de l’escola pública mentre atònits observen l’augment del fracàs escolar. Quan més necessari resulta la disponibilitat de mestres i de recursos per poder atendre les necessitats educatives dels nostres fills i filles, el govern de la Generalitat retalla les inversions previstes en l’educació pública, mentre amplia concerts amb les escoles concertades.

Apagada digital a les aules

La decisió de la consellera d’aturar les inversions per a la digitalització del les aules pot obrir una fractura en el model educatiu públic entre les escoles amb recursos tecnològics i les escoles sense la implantació de les TIC i generar diferències i desigualtats. Els problemes derivats de la introducció dels ordinadors a les aules no haurien de servir d’excusa per aturar les inversions, sinó un punt d’anàlisi per millorar la incorporació de les eines digitals als centres escolars.

Escola pública en dificultats

La crisi econòmica no justifica retallades en la salut o en l’educació que perjudiquen serveis fonamentals, mentre el govern suprimeix l’impost de successions als qui més tenen. Si Maragall va posar l’escola pública a la corda fluixa, Mas acabarà per precipitar-la al buit. La manca de recursos malmet la qualitat de l’escola pública, l’únic model educatiu que garanteix el compromís amb l’equitat, amb la igualtat d’oportunitats i amb la universalitat de l’accés a l’educació. Les inversions, els recursos i les dotacions de mestres són necessàries per mantenir la qualitat de l’educació on invertir en el sistema educatiu és invertir en el futur de les noves generacions.