Persones humanes: polítics o persones?

Es diu que la societat ja no confia en els polítics, es diu també que aquests s’han allunyat de les persones i dels seus problemes, de fet es diuen tantes coses sobre els polítics que el més fàcil és pensar malament i mirar cap a un altre costat.

Jo no estic d’acord en què sigui així, vull pensar que hi ha polítics que sí es mouen per uns valors que van més enllà del seu propi interès. I és que quan parlem de polítics, de qui parlem?. Ens referim als polítics com a un tot, com a un conjunt de persones com si d’un grup religiós o d’un grup social del Facebook es tractés. Però realment tenen alguna cosa en comú tots els “polítics”?. En un mateix sac hi trobem persones de tota mena, algunes amb grans preocupacions vers la societat i d’altres amb menys interès i que realment no saben ben bé que hi fan o com han arribat a la política. Per tant, quan parlem de com són els polítics ho relativitzem a una valoració o sensació individual, més o menys satisfactòria, que no pas a un pensament clar i concret sobre el conjunt; a vegades influïts per actuacions dels mal anomenats “polítics”. Això ens porta al tòpic “tots els polítics són iguals!”. Doncs no, de la mateixa forma que no és metge tothom que s’interessa per la salut dels altres, tampoc podem dir que són polítics totes aquelles persones que s’interessen per lo públic.

Me’n vaig per les branques i em perdo pel bosc, quan del què vull parlar és de l’arbre que tenim a Sant Feliu, un arbre que no dóna el millor fruit que podem tastar. Fa temps que el fruit és amarg i si no som capaços de canviar l’arrel, la ciutadania deixarà d’apropar-se al bosc. Uf, llegeixo sobre les meves línies i ni jo mateix m’entenc, que carai volia dir amb tot aquest joc de paraules quasi jeroglífiques. A veure si trobo una clariana i m’explico millor.

Durant els últims mesos a Sant Feliu s’ha endurit la relació entre l’equip de govern i la ciutadania, arribant al punt de ser intolerant i poc respectuós. Cada cop és més evident l’enfrontament entre ciutadania i Vázquez; entre la ciutat i el PSC. Van passant els plens municipals i es van repetint les situacions tenses entre uns ciutadans desitjosos d’atenció i explicacions i uns governants cansats d’haver de donar justificacions sobre les seves actuacions, van passant els plens municipals i es van sumant veus que demanen la dimissió de l’alcalde i la fi del govern del PSC cansats dels conflictes oberts a la nostra ciutat i del to, a vegades distant i d’altres prepotent, de l’alcalde.

La ciutat vol participar i no se li permet. Els canals de comunicació entre ajuntament i ciutadania estan tallats i un gran número de conflictes es presenten a la sala de plens: usuaris del Complex Municipal de Piscines, alumnat de l’Escola de Persones Adultes Mestre Esteve, veïns i veïnes del carrer Francesc Mestres, afectats pels preus abusius de l’aparcament de la Fàbrica de les Tovalloles, veïns i veïnes del Mas Lluí preocupats per la requalificació de les zones verdes i d’equipaments, veïns i veïnes de Can Calders molestos per la supressió d’estacionament al barri, etc. Una forma de governar d’esquenes a la ciutadania que condueix a la generació de conflictes, l’enfrontament i el distanciament. No és la ciutadania la que es despreocupa de la política, són els “polítics” del govern municipal els que no fan la funció de representació i assumeixen la direcció de la ciutat com quelcom de la seva propietat, fent i desfent sense comptar amb els veritables propietaris de la ciutat, tots i totes les persones que hi vivim.

Una situació amb la que l’alcalde ha perdut la credibilitat i el respecte davant la ciutadania, PSC i CiU han fet descarrilar el tren de la convivència amb la ciutat i amb aquesta actitud serà molt difícil redreçar la confiança en els governants.

Per a mi és evident que hi ha polítics de moltes classes i que no tots som iguals. Triar-ne un o altre és una tasca de responsabilitat democràtica i social. Jo em pregunto que s’és primer: polític o persona.

amb responsabilitat, fem +santfeliu